Onzena Sessió: Activitat XTEC

En classe de desenvolupament socioemocional a la primera infància, el nostre professor i guia ens ha descobert una pàgina de gran utilitat per la nostra futura tasca docent. Aquesta té un gran ventall d’activitats que abracen des de les primeres etapes educatives i vitals (educació infantil) fins a les últimes etapes de l’educació secundària obligatòria. La finalitat de totes aquestes es treballar la convivència dels infants escolaritzats en l’etapa obligatòria, encara que segons el moment maduratiu es centren més en uns aspectes o altres. Per entendre millor l’estructura d’aquesta, he realitzat un mapa conceptual amb l’organització de la pàgina web, que a més a més explicarem.
Aquesta pàgina es divideix en dos apartats:

El primer subapartat engloba les activitats i recursos dirigits a les etapes d’ educació infantil i d’educació primària. Aquestes activitats estan dividides en cicles. Els objectius específics a treballar són a la competència Social, la comunicació, les emocions, l’acollida, l’ inclusió, la cultura de la pau i mediació. Totes aquests aspectes són factors que intervenen en la convivència i treballar-los a través de metodologies distintes i variades promou el desenvolupament equilibrat dels distints tipus d’intel•ligències (Brunner).

El segon subapartat està compost per cinc caixes de recursos per treballar en la última fase d’educació obligatòria. Aquestes estan dividides en les temàtiques següents:
- Comunicació: potenciar les habilitats de comunicació, treballa reines que facilitin un adequat establiment d’una comunicació enriquidora, fomentada en l’escolta, l’assertivitat i l’ interès per l’altre persona.
- Emocions: conèixer, comprendre i valorar els sentiments i emocions dels altres com a un bon principi per canviar actituds irreconciliables. Treballar l’autoregulació.
- Mediació: treballen per formar-se com a mediadors per ajudar a resoldre conflictes a través de la negociació per part de les persones implicades
- Metodologia: aprendre a treballar amb diferents metodologies per desenvolupar les distintes intel•ligències dels infants
- Tutoria: en aquestes activitats es treballa el conflicte, la comunicació, les emocions, l’empatia, l’assertivitat, les normes, el treball cooperatiu, l’autoavaluació, la responsabilitat, el compromís i els prejudicis.

L’activitat que he triat de la pàgina http://www9.xtec.cat/web/projectes/196 ha estat l’anomenada “Avui anem d’assemblea”. He triat aquesta activitat perquè opino que amb un sol exercici es treballen molts aspectes que resulten fonamentals a sobretot en l’etapa d’educació infantil.

Quins aspectes volem treballar amb aquesta activitat?
Els aspectes que treballarem en aquesta activitat són diversos. En primera instància pretenem inculcar:
- L’ importància d’observar als altres,
- Aprendre a escoltar als altres
- Expressar-se de manera oral
- Respectar els torns de paraula a través dels de les rutines diàries i el diàleg (formats d’interacció).
- Treballar l’empatia a través de posar-se en el punt de vista dels altres, fer-los reflexionar sobre els sentiments que sentiran els altres en una situació concreta.
- Treballar la descentració i prendre distància de les emocions a través del dibuix, en el qual podran representar que han sentit, que han pensat.
- Fomentar el valor de la solidaritat, la col•laboració..
- Fomentar i instaurar el debat, el diàleg, la llibertat d’expressió i el respecte com a elements claus i vitals en la quotidianitat dels infants.

Així doncs, el diàleg resulta un bon recurs per iniciar als infants en el treball per projectes ja que a través d’aquests manifestaran els seus gusts, interessos necessitats, temors... Un altre aspecte que treballarem serà la descentració i la presa de distància dels sentiments a través del dibuix i la reflexió sobre les idees que en la seva opinió li han paregut més importants. A més a més treballarem la formació d’una opinió crítica
En què consisteix: aquesta és una activitats de la qual veiem que a l’etapa (sobretot al segon cicle) d’infantil esta mitjanament assentada. Aquesta és l’assemblea. Aquesta però introdueix una sèrie de variacions de la que es sol realitzar habitualment.

Aquesta consisteix en:
1) Posarem l’alumnat en cercle formant una assemblea.
2) Col•locarem un tros de paper d’embalar al mig del cercle, per anar anotat o fer dibuixos sobre les bones idees que vagin sorgint durant l’assemblea.
3) El mestra o la mestra o bé l’alumnat proposaran un tema per debatre.
4) Avui us proposarem: ser un bon amic o amiga.
5) Debatrem, argumentarem, explicarem... que vol dir ser un bon amic o amiga.
6) Cada aportació consensuada pel grup, l’escriurem i/o dibuixarem en el paper d’embalar com a conclusió del treball realitzat.
7) En acabar la sessió cadascú farà un dibuix que expressi alguna de les qüestions que hagueu parlat durant l’assemblea.
8) Avaluació personal.

A més a més, ens proposa un guió pel mestre de manera que puguem conduir el debat per tal de treballar els objectius que ens hem proposat i per dinamitzar-lo, de manera que tots els infant mantinguin l’interès per participar en la conversa del grup classe. La proposta és la següent:

“Segur que tots i totes teniu algun amic o amiga...
1. Aixequeu la mà per dir-me el nombre d’amics o amigues que teniu
2. Tots els vostres amics o amigues estan a l’escola?
3. Fa temps que teniu aquestes amistats?
4. Què és el que més bé us fa sentir tenir aquests amics o amigues?
5. Sempre us sentiu bé amb ells o elles?
6. Quines coses bones fem amb els nostres amics o amigues?
7. Què diríeu que fa un bon amic o amiga?
8. Què diríeu que fa per vosaltres?
9. Tots els teus amics o amigues són amics o amigues entre ells?
10. Què passa si un amic teu s’enfada amb un altra amic teu, que pots fer?
11. Quan t’enfades tu amb un amic o amiga, què fas? Com et sents?
12. Què necessitem per tornar a ser amics o amigues? En hi ha prou en demanar disculpes?
13. Quines coses podem fer pels amics o amigues?
14. Quines coses no li podem fer mai un amic o una amiga i a ningú?
15. Què penses tu sobre l’amistat?
16. Penseu una cosa agradable que li podeu dir avui a una amic o amiga vostra.”

Què necessites per a dur-la a terme: l ’aspecte positiu d’aquestes activitats és que realment no es necessita gairebé cap material a banda de la presència i participació dels infants, ja que realment és l’element més important per aconseguir els objectius desitjats. Però en el cas de l’activitat que he escollit sols es necessita uns llapis i uns papers.

Dècima Sessió

EL PERÍODE D'ADAPTACIÓ

En el següent vídeo apareix una psicòloga infantil que exerceix a dues guarderies. En aquests parla i ens parla sobre alguns elements bàsics que s’han de dona durant el període d’adaptació i ofereix alguns consells. En aquest vídeo ens parla de la importància de cuidar l’adaptació encara que no sigui la primera vegada que el nen acudeixi a l’escola, de l’estrès que aquesta entrada en un nou context produeix en l’infant ja que això significa un canvi d’horaris i rutines i establir vincle amb una persona nova, la mestra. També fa referència als objectes transicionals, els quals ajuden a afrontar aquest període d’angoixa i de separació de les figures de vincle.

A més a més ens parla de la importància que te un adequat tracte, treball i comunicació amb els pares ja que aquests són un element vital per als infants. mantenir una estrés comunicació i conscienciar-los de que la seva actitud envers el centre i les docents que treballen a dintre és fonamental ja que li donaran o llevaran valor davant de l’infant. Afirma que en casos complicats en que l’infant li costa adaptar-se també intervenen en la família de la qual prové, ja que sobretot els tipus de família hiperprotectores, afirma que la seva actitud actua en detriment del sa desenvolupament del seu fill.



Tan important és aquest treball i confiança conjunta entre família i escola que alguns centres escolars realitzen díptics informatius per donar-los als pares i que a banda de les xerrades i reunions prèvies, aquests puguin s’ho llegir a casa tranquil•lament i demanar tots els dubtes que puguin haver sorgit.



Personalment, penso que el període d’adaptació és un moment crucial perquè d’aquest procés se’n derivarà l’adequada adaptació del nen al centre, espai, companys. A més a més, d’aquest primer moment en sorgiran l’adequat establiment de vincles amb la mestra i que el nen associï l’experiència d’anar a l’escola com un lloc agradable i acollidor al qual acudir.

Per aquests moments tan delicats i decisius, Hauríem d’establir planificar-ho de manera cuidada i ben premeditada tenint en compte en la realització d’aquestes que el nostre objectiu primordial és el benestar i la seguretat emocional del nen. Per aquest motiu penso que resulta necessari establir una sèrie de normes i regles en quant a durada d’aquest procés i accions a seguir. Aquestes hauran de ser flexibles i adaptar-se a les circumstàncies i característiques de cada infant, atenent de manera adequada la seva diversitat i individualitat.

Gran part de la població es demana el perquè d’atorgar tal importància a aquest moment, la resposat és clara: s’hi dediquen tants d’esforços perquè aquest procés és vital pels nens i d’aquest depèn que el nen visqui de manera positiva un moment tan delicat com la separació de la seva mare/pare/figura de relació privilegiada. Així doncs, encara que una separació d’aquest tipus sempre resulta dolorosa (encara que imprescindible per créixer), és necessari dedicar-hi una gran quantitat d’esforços per aconseguir que el nen ho visqui de manera menys traumàtica i més acollidora. Per aquest motiu, mai hauríem de realitzar-ho sense planificar prèviament o de manera

Per aquest motiu, el que no hauríem de fer mai en el procés d’adaptació seria realitzar-ho mai d’una manera brusca o de manera tancada, ja que no ha d’existir cap tipus d’interès o variable que hàgim de supeditar a l’establiment d’un vincle afectiu sòlid i adequat. Com a docents, en cap cas mai hauríem de tractar de prescindir de la família ni treballar soles dins de l’equip docent. Un altre aspecte del qual n’hem de tenir cura és de crear espais (temporals i físics) en els quals el nen es senti acollit, segur, protegits i s’adaptin a les seves necessitats, interessos, estats d’ànim...

Un altre element destacat per tal que es produeixi una adequada adaptació de l’infant al nou context és planificar-ho contant amb l’ajuda dels pares, és a dir, treballar-ho de manera conjunta, de forma col•laborativa i oferir-se recolzament mutu. D’aquesta manera hem d’explicar-los e tot el que consistirà aquest període a través de reunions, xerrades prèvies, comprensió i confiança. Segons les causes per les qual els pares hagin decidit portar als infants a un centre institucionalitzat, poden sentir culpabilitat, temor... en aquest punt és quan nosaltres com a professionals hem d’actuar i fer-los saber que no estan sols i que aquesta resultarà una gran experiència que ajudarà al seu fill a créixer, enriquir-se, socialitzar-se... hem d’oferir suport als pares i mostrar seguretat i professionalitat, ja que ells ens deixen al nostres càrrec el més apreciat que tenen: els seus fills. Els docents hem d’estar a l’alçada.

Personalment, m’agradaria compartir amb vosaltres un bon exemple de pla d’adaptació realitzat a les escoles de Menorca ja que penso que tenen en compte tots els aspectes necessaris per una bona adaptació i a més a més mostren una gran sensibilitat per es necessitats i emocions dels infants.

L_ADAPTACIO_A_LES_ESCOLETES_DE_MENORCA.VICENC_ARNAIZ

Per concloure,m’agradaria mostrar-vos un vídeo de Mafalda el qual trobo molt divertit i penso que reflexa molt bé el tipus de sensació que volem que sentin els infants quan acudeixin a les aules i quin tipus de reaccions pretenem evitar:

Novena Sessió: "Ser y Tener"

Comentari sobre el documental "Ser y Tener"

Reflexió sobre del documental Ser y Tener tenint en compte l’actitud del mestre, el vincle que estableix amb els alumnes, la gestió de l’espai i el temps que realitza i el treball quotidià de les emocions.

El mestre te una actitud tranquil•la, pacient i acollidora. Una mostra de la seva intenció per acollir-los és que sempre a primera hora surt a rebre’ls, faci el temps el temps que faci, tant si neva com si plou. D’altra banda, tracta de construir un ambient segur i càlid. Aquest fet el veiem clarament quan observem el contrast que es produeix entre el temps hivernal, fred i àrid de l’exterior i el clima confortable i de segur que es respira a l’interior. Un altre aspecte que ens mostra la preocupació per aconseguir que l’escola sigui un lloc millor és quan el ens mostra el mestre tenint cura del jardí i de les instal•lacions del col•legi en general.

El mestre fomenta que els infants explorin, descobreixin, s’interessin, tractin de fer les coses per si mateixos, s’equivoquin, aprenguin d’aquestes errades i avancen en el camí cap a l’aprenentatge. L’actitud del mestre davant les errades és molt clara, ell sols actua en qualitat de guia i afirma de manera rotunda “ No passa res, torna a intentar-ho” amb un to amable, mai cridant. A més a més, en cas de tenir que corregir-los ho fa a través de preguntes per tal que els discents reflexionin sobre la seva resposta i amb la guia de l’adult s’autocorregeixin. A l’hora d’avaluar-los, tracta de realitzar coavaluació, de manera que aquest difícil procés ho fa amb l’ajuda i opinió de tots els infants de la classe, reforçant així la seva autoestima i fent-los sentir que les seves opinions són importants i vàlides.

Un fet que m’ha cridat l’atenció i que fins i tot diria que m’ha sobtat, ha estat la importància que aquest home li atorga a les normes socials i el respecte cap al mestre, ja que demana als seus alumnes que l’anomenin senyor. També tracta inculcar en els nens la persistència i el valor de la paraula donada i les promeses, ja que quan es dóna la paraula, aquesta s’ha de complir.

Un aspecte que trobo molt interessant de la seva metodologia d’aquest professional és que empra els interessos naturals i espontanis dels infants per ensenyar-los. Aquest fet el podem observar quan els mostra els noms dels dits de la mà o quan parlen de les abelles. També aprofita els elements que es proporciona el medi natural rural en el qual es troba l’escola, usant tant les situacions de feina com de diversió. Un clar exemple és quan veiem que els infants surten a fora a gaudir de la nevada que ha caigut i es tiren en trineu.

Un altre aspecte que vull destacar és l’evidència del vincle que ha establert el mestre amb tots els seus alumnes. Som conscients que per educar hem d’establir vincle afectiu, ja que sense aquest no es pot educar. Però el vincle que ha establert el mestre francès, és de gran qualitat i fortalesa. Aquest vincle el cuida diàriament amb molt esmer. Un exemple d’aquest vincle i de la cura que en té d’aquest és quan els parla als nens de la seva pròxima jubilació i com a conseqüència directa d’aquesta se’n anirà del poble. Aquest fet se’ls explica de manera delicada i amb temps als seus alumnes, preparant-los pel moment que esdevindrà, per tal que es vagin preparant.

La manera en la qual gestiona el temps penso que és un dels aspectes dels quals tots els mestres i els que en un futur ho volem ser tindríem que prendre’n nota. Observem que aquest docent és un clar partidari de l’educació lenta i de respectar els ritmes d’aprenentatge i de maduresa dels diferents infants als quals educa. Crec que aquesta resulta una característica imprescindible per tots els mestres, però sobretot pels que treballen en escoles unitàries, ja que al unir a infants de diverses edat en una mateixa aula, això ha de tenir-ho ben clar i realitzar una pedagogia i un nivell adaptat a aquests.

D’altra banda, treballa i intenta que els infants interioritzen l’estructura del temps, ja que fa moltes referències a aquest per tal que els infants vagin organitzant de manera interna el concepte del temps. Un clar exemple és quan demana als infants mes joves de la seva aula, en quin moment del dia creuen que es troben. Si erren en la seva resposta tracta de oferir-los estratègies perquè s’ubiquen tal i com reflexionar quina ha estat l’última menjada que han realitzat i quina ha estat. A tall d’exemple podem dir que si ja han desdejunat, estaran a mig matí.

Pel que fa al treball emocional dels seus alumnes, treballa les emocions a través del diàleg i les situacions quotidianes, no fa una classe especial per treballar-les sinó que ho fa significativament a través de les experiències. A més a més en les situacions de conflicte, els infants tenen una gran confiança en la seva figura de referència per resoldre aquests. El mestre adopta la funció de mediador. Aquest atorga una gran importància al tractament de totes les situacions problemàtiques, ja que per resoldre-les s’han de treballar i parlar sobre aquestes. L’estratègia de resolució que empra és el diàleg de les dues parts implicades. Així doncs els demana que reflexionin sobre els seus actes, sobre el perquè ha succeït aquest problema, el què l’ha causat. També els fa reflexionar sobre com haurà fet sentir a l’altre persona els actes i coses que han dit, fent-los posar en la pell de l’altre, fent-los comprendre que ambdós s’han equivocat i que aquesta situació no es pot tornar a repetir. Per finalitzar el conflicte, els fa recordar els bons moments que han passat de manera conjunta per tal que oblidin els dolents (ja que tal i com sabem els humans som éssers amb memòria selectiva que deixem de banda els records negatius en favor dels positius) i tornin a ser amics.

En definitiva, opino que el model d’educació que realitza i defensa aquest gran professional és el de l’educació lenta. Aquest li dóna més importància a la qualitat que a la quantitat, al ser que al tenir, al gaudir de la vida que a abraçar un gran nombre de situacions sense dedicar-nos a cap (Joan Domènech). Aquest moviment va més enllà de l’estil educatiu i s’estén a tots els àmbits de la vida. m’agradaria finalitzar aquesta reflexió sobre aquest documental amb la següent frase que reflexa molt bé la funció de les escoles lentes:

“Les escoles lentes propicien el descobriment del gust pel saber, mentre que les ràpides sempre donen les mateixes hamburgueses”

Maurice Holt

Bibliografia:
- DOMENECH FRANCESCH (2009): Elogi de l’educació lenta. Barcelona. Editorial Graó
- Documental “Ser y Tener”
- Imatge documental: http://www.google.es/imgres?imgurl=https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi90EHEd1S7CiA-FIg_qkDAP1vbOq5cHU8B71BDoFPMNURl5SDaAqsCYv-EUF4zsvmSPx9wpm4FyHrugnrJBz_6Sa48UTKmGZZcMClGT-letReO6_RAEkwg0rela7eTDA4qsLEzGqvw3eRu/s320/ser+y+tener+1.jpg&imgrefurl=http://reinafalconrolda.blogspot.com/2009/05/ser-y-tener.html&usg=__-crdDTk5KDGkWdq96njS8xlK7hw=&h=241&w=320&sz=26&hl=ca&start=0&sig2=9sSe58PUiABms9pKyitHZg&zoom=1&tbnid=QmkUyc1ldNXuEM:&tbnh=132&tbnw=185&ei=_WDrTabuHci48gPv-5CVAQ&prev=/search%3Fq%3Ddocumental%2Bser%2By%2Btener%26hl%3Dca%26biw%3D1259%26bih%3D606%26gbv%3D2%26tbm%3Disch&itbs=1&iact=rc&dur=421&page=1&ndsp=22&ved=1t:429,r:5,s:0&tx=99&ty=29

Octava sessió

Els beneficis de la música i d’una educació musical primerenca són els següents:

Modificar els nostres estats d’ànim per alegrar-nos, activar-nos, potenciar la malenconia, tristesa, ajudant-nos a recobrar l’equilibri. Aquests és un dels motius pels qual cantem cançons de bressol als nadons perquè s’adormin.

Mitjà d’expressió, a través del qual podem transmetre emocions de les quals no seriem capaços a través de paraules o imatges.

Disminuir el dolor crònic: segons la “Revista de Enfermería Avanzada” afirma que els pacients que escoltaven música una hora diària se’ls reduïa un 21% el dolor degut a que permet modificar el teu estat d’ànim per sentir-te més positiva, fet que contribueix amb la recuperació.

Ajuda a incrementar l’aprenentatge.

Millora les habilitats comunicatives.

Millora el funcionament integral cerebral i potencia moltes àrees de desenvolupament.

Desenvolupament del sentit de l’oïda.

Desenvolupar el sentit del ritme, el que incideix en la formació psicomotora de l'infant.

Potencia el sentit de l'equilibri, lateralitat i motricitat.

Augmenta i millora de la capacitat d'escolta.

Augmenta la capacitat de concentració.

Augmenta la capacitat d'abstracció.

Potencia la millora de l'autoestima.

Fomenta el criteri personal , la responsabilitat i la socialització.

Incentiva la creativitat.

Afavoreix la disciplina i el respecte.

Provoca un enriquiment estètic.

Afavoreix el desenvolupament de l'optimisme i benestar personal.

Se es treballa en grup afavoreix la socialització, l’acceptació de l’altre i la tolerància.

El següent vídeo en mostra que a banda de tots aquest beneficis ja esmentats, la música té un caràcter lúdic i beneficiós del qual ens hauríem d’aprofitar tots, però encara més els infants que tenen algun tipus de discapacitat, crec que sols fa falta mirar-li la cara de felicitat i satisfacció que mostra aquest nen mentre toca l’instrument. És un vídeo meravellós, espero que el gaudiu tan com ho vaig fer jo amb la descoberta d’aquest:


Una vegada ja esmentats els amplis beneficis que posseeix la música, realitzaré un comentari sobre la lletra de la cançó infantil proposada pel nostre professor de l’assignatura anomenada “Paf el drac”. Aquesta cançó, porta una gran càrrega emotiva, ja que ens narra una emotiva història sobre el drac Paff i un nen amic seu, que tenen grans aventures fins que el nen es fa major i els seus camins es separen. Aquesta és la lletra literal, però conté un significat més simbòlic.

Segons la meva personal interpretació, crec que la lletra parla de les vivències que tenen un pare (Paff) i el seu fill (el nen del qual era amic). Aquests realitzen un "llarg viatge" que es refereix a tota la infantesa del fill. Durant aquesta, el pare és la figura de vincle del nen, que acudeix al pare perquè l'aculli i li aporti la confiança suficient per enfrontar-se als reptes i conflictes que vagin sorgint: "quan hi havia una tempesta, el nen s'enfilava a la seva cua i vigilava el vent". A més a més, la lletra també ens parla de la funció de cura i protecció davant dels perills que fa el pare, aquest fet apareix reflectit en la frase: "quan Paff va fer un crit els pirates van callar". Tot el temps que passen junts el gaudeixen molt, gairebé com si fos un "joc". Però finalment els éssers humans anem canviant i madurant, tal i com diu la cançó: "els dracs viuen per sempre, pero els nens es fan grans, va conèixer altres jocs pel món, que li van agradar tant", és a dir, el pare que ja és adult i ho continuarà sent fins a la fi dels seus dies, mentre que la infància del seu fill s'ha esgotat i es produeix l'inevitable trencament de vincles en el qual ("una nit molt trista i grisa el nen el va deixar") el fill pren el seu propi camí, deixant en el pare una sensació de gran pèrdua, la qual li provoca una gran tristesa: "els brams de joia d'aquell drac es van acabar". Finalment, tracta de tornar als seus costums anteriors a l'etapa daurada de la infància del seu fill, encara que aquest procés li resulta costós, dolorós i el va superant de manera progressiva: "tot sol molt trist i moix, el drac es va allunyar. I a poc a poc molt lentament, se'n va tornar al fons del mar".

Una cançó que personalment em transmet una gran càrrega emotiva és la dels famosos dibuixos Marco, l’infant que ha de separar-se de manera forçosa de sa mare. En aquesta cançó ens parla de l'estima que el nen professa cap aquesta i la tristesa que suposa la pèrdua (ja que sa mare ha d'emmigrar a un altre país) de sa mare. Així doncs, observem que Marco viu aquesta separació com un fet traumàtic, gairebé com un abandonament. Es produeix una ruptura de vincles traumàtica pel nen, el qual queda afectat de manera profunda en el fons del seu ser. La cançó és la següent:

Setena sessió: Quin tipus d'escola volem?

Iñaki, el nostre professor ens ha proporcionat un quadre resum amb les tres tipologies d’institucions educatives. Aquesta taula mostra l’evolució que han patit els centres escolars i la seva ideologia des de la revolució industrial, aquestes són un reflex de l’evolució del pensament i la cultura al llarg dels anys:

Com hauria de ser l’escola dels nostres dies per a donar resposta a les necessitats emocionals dels infants. Tinguis en compte:

L’escola dels nostres dies ha d’assemblar-se, tant pel motiu de la seva existència, com pels objectius i models més similar al tercer tipus de casa del nen o “casa dei bambini”. La filosofia que hauria de sustentar les escoles dels nostres dies deuria ser pensar en l’infant i el seu benestar com a prioritat absoluta, en les seves necessitat adaptant-nos a la diversitat. D’aquesta manera guiar-los i ajudar-los a créixer de manera saludable i harmònica, tant física, psíquica com emocionalment, és a dir de forma integral i saludable. A més a més, hauríem de tractar que ja que s’escolaritzen d0una manera tan primerenca, que tinguin la possibilitat de el seu potencial al màxim, que tinguin un context en el qual puguin actuar, expressar-se i créixer baix la mirada d’un adult professional que els aporti la confiança i seguretat que necessiten sense arribar que sigui directius. És a dir, que tinguin l’oportunitat d’explorar i assajar, que tinguin l’oportunitat d’errar i reconduir la seva conducta, que permeti que apareguin els conflictes i que els solucionen surtin reforçats d’aquests, com un aprenentatge més, fent-los conscients de que han estat capaços de resoldre-ho, augmentant de manera favorable la seva autoestima, empatia...

M’agradaria destacar, que personalment opino que l’escola del futur ha de deixar de banda o almenys en un segon lloc l’aprenentatge de coneixements conceptuals sobretot i centrar-se en major mesura en els procedimentals i sobretot en els actitudinals. Els motius principals pels qual hem de canviar l’ordre d’importància d’aquests és perquè ens trobem a la societat de la informació. El saber que es troba al nostre abast és incalculable, de manera que avui en dia ningú pot saber-ho tot, ni tan sols els mestres. Per aquest motiu hem de transmetre que aprendre sobre el món que ens envolta és una tasca molt entretinguda que no hem d’avorrir a través dels mètodes tradicionals de memorització sense sentit ni comprensió.

Tal i com afirmava F. Hibernon “Tenim escoles del segle XIX, mestres del segle XX i alumnes del segle XXI”. Per aquest motiu ens hem d’adaptar als temps que corren i es pot continuar a les escoles amb aquestes prioritats. És de vital importància que els transmetem i ensenyem als nens a “aprendre a aprendre”, és a dir, basant-nos en els continguts procedimentals perquè sàpiguen com aprendre de manera lúdica i per si mai necessiten cercar algun tipus d’informació posseeixin les eines adequades per cercar-la i comprendre-la.

A més a més, és primordial basar-nos en l’educació de valors, actituds i d’emocions dels nens, ja que a causa d’una sèrie de valors socials que es basen en la no expressió dels sentiments. Podem observar que en els últims anys, des de la societat del benestar és quan es dona un augment de malalties mentals provocades per l’alt ritme de vida, la repressió de les emocions i el sentiment de soledat en el qual ens estem endinsant dia a dia.

Per canviar aquesta situació, els primers que hem de creure en la possibilitat del canvi hem de ser els propis educadors, i no sols a través dels escrits teòrics que reflexem a les programacions generals anuals (PGA), sinó creure-ho de veritat i demostrar-ho en les nostres actituds actuant d’acord amb aquests ideals. Així doncs, hem de mostrar-li als infants que les emocions són les reaccions humanes naturals, que tots sentim i que hem d’expressar-les per sentir-nos be, que és positiu i necessari. Hem de mostrar-los que tots els conflictes que succeeixen a les aules tenen solució i aquesta ha de ser pacífica, però perquè això es produeix, els implicats en aquest han de verbalitzar el que ha passat, perquè creuen que ha passat i com s’han sentit. D’aquesta manera aprendran a posar-se en el punt de vista de l’altre i aprendran que la millor manera de trobar l’equilibri emocional i resoldre els problemes és a través de la comprensió el diàleg i l’estima, mai la violència. Gràcies a aquest gran treball, el qual s’ha de realitzar de manera transversal dia rere dia en la quotidianitat de les aules també transmetrem els valors fonamentals la solidaritat, l’empatia , la generositat, respecte de la diversitat, etc. Així doncs, crearem un clima d’acceptació, estima i seguretat emocional dintre de la classe. Hem de deixar ben clar que encara que el nen s’hagi portat de manera inadequada, el nostre afecte estarà allí de manera incondicional. Sols estem en desacord amb el que ha fet, no amb la seva persona.

Cal destacar que si com a educadores volem ensenyar, educar i ajudar als infants per crèixer, en primer lloc hem d’establir un vincle emocional, ja que sense aquest no és possible realitzar el tipus d’educació que desitgem. A més a més, penso que el model d’escola comprensiu del qual tots volem formar part, ha de basar-se l’ajuda a l’infant per tal que pugui desenvolupar-se de manera saludable, i inculcant-li des de la primera infància els hàbits de vida saludables (físics, cognitius, socials i emocionals), de manera que en el futur puguin gaudir d’una vida feliç.

M’agradaria mostrar-vos un vídeo en el qual ens mostren al senyo Toshiro Kanamori, la docència del qual pel que fa al treball emocional penso que mostra amb molta claretat al punt que hauríem d’arribar en les escoles actuals:











Comentari del documental “Pensant en els altres”
Aquest és un documental que mostra la pràctica diària d’en Toshiro Kanamori, a la classe de 4t A, un mestre d’una escola pública japonesa situada a Kanassawa, un poble d’uns 8.000 habitants aproximadament. La pràctica diària d’aquest home ha estat reconeguda arreu del món degut a la seva sensibilitat i els valors que inculca a través de l’ensenyança i de la convivència, a més a més del seu empeny en tractar de fer compatibles l’aprenentatge i la diversió a l’àmbit escolar. Penso que és un documental que cal veure i cal reflexionar sobre aquest. Personalment hi ha una sèrie d’aspectes dels quals m’agradaria comentar.

En primer lloc, un aspecte que m’ha agradat moltíssim ha estat la manera en la qual el docent enfoca l’educació, ja que afirma que els infants són allí amb l’objectiu de ser feliços. Tracta de motivar-los, tracta de fer-los veure la importància dels sentiments i de sentir-se be, agust, content, de tenir una bona qualitat de vida emocional, una bona salut mental, donant-li prioritat a aquest aspecte per damunt dels continguts conceptuals i fins i tot els valors, els quals s’estableixen com finalitat del sistema d’educació de l’Estat espanyol. El senyor Toshiro va més enllà, ell li dóna vital importància a l’educació emocional, al contacte físic, a les mostres contínues d’afecte, al suport emocional entre tots els integrants de l’aula, gairebé com si formessin part d’una família o fins i tot acaben establint vincles més profunds.

Aquesta forma de plantejar l’educació penso que resulta molt adient en els temps actuals en que ens ha tocat viure, ja que els ciutadans ens fem (sobretot a les ciutats i més a les grans ciutats) cada vegada més individualistes, més solitaris, menys solidaris, menys cooperadors, més despreocupats pel benestar de la resta de ciutadans i fins in tot pels que viuen al nostre mateix edifici o barri. Estem perdent la consciència de col•lectiu, l’actitud de recolzament mutu. A més a més, cada vegada ens relacionem menys i de manera més superficial, valorant menys la companyia, els vincles i l’opinió que ens puguin oferir els altres. Penso que la forma d’enfocar l’educació del senyor Toshiro Kanamori és de gran riquesa i molt beneficiosa, donades les circumstàncies socials prèviament descrites, ja que aquesta fomenta les actituds contràries.

Per altra banda penso que és de vital importància donar-li un lloc prioritari a l’educació emocional, ja que com podem veure, la nostra societat existeixen una sèrie de tabús els quals haurien de desaparèixer, com per exemple la creença de que els homes no han de plorar, que els homes han de guardar-se els sentiments per si mateixos i han de ser molt reservats. Aquesta és la imatge acceptada socialment, però aquesta reserva dels sentiments, aquesta soledat cada vegada major en la qual caminem al llarg de la vida i la pressió de la feina, de la societat del canvi i del consumisme entre d’altre factors fa que any rere any augmentin els percentatges de depressió, d’estrès i d’angoixa en persones cada volta més joves. Per aquest motiu, el mestre Kanamori fa que els seus alumnes relatin i expliquen (sempre i quan es sentin preparats i sense cap tipus de pressió per la seva part) els temes que els angoixen, els conflictes interns, els successos alegres que els han succeït i tot el que vulguin compartir.

Per altra banda m’ha agradat com resol els conflictes i el paper que fa prendre als infants en aquests, ja que a banda de renyar-los i fer-los veure quan estan fent una cosa que no està ben feta, com per exemple en el cas d’una noia de dintre l’aula que començava a patir burles per part dels seus companys, els fa prendre un paper actiu en la resolució d’aquest problema sorgit al si de l’aula. En aquest cas va fer que reflexionessin, que pensessin el perquè ho havien fet, com creien que es sentia el company afectat persona i perquè no ho havien evitat si tots sabien que no estava ben fet. Aleshores, cada nen va haver d’escriure una carta donant la seva opinió i explicant el seu punt de vista, així doncs, tots van reflexionar i van adonar-se de la gravetat del assumpte.

Personalment, penso que gràcies a aquesta metodologia van aprendre a pensar realment en l’altre i van comprendre que no ho havien de fer, no sols pel càstig que els podia aplicar el mestre, sinó perquè aquest succés feria greument l’autoestima d’una companya seva i com havien après a posar-se en el lloc de la noia afectada per les burles, podien comprendre que ho estava passant molt malament i comprendre això era molt més dolorós que qualsevol càstig o renya que pogués fer-los el senyor Toshiro.
Un altre succés que em va resultar força impactant i el qual resulta una clara evidència del fort llaç afectiu i la solidaritat establerta entre els 35 infants de la classe, fou l’episodi en que un nen és castigat pel mestre. Aquesta sanció és deguda a un mal comportament del nen a classe. Aleshores els seus companys a través del dialecte i de maner democràtica li expliquen al mestre el perquè l’hauria de perdonar i si el senyor Kanamori manté el càstig, tots els alumnes afirmen que l’acompanyaran en aquest, que o ho gaudeixen tots o tots es quedaran “castigats” en solidaritat amb el seu company. El mestre commogut i pensarós accedeix. Aquets succés és una clara evidència de talant democràtic d’aquest, ja que davant dels convincents arguments cedeix davant la petició dels infants. Aquest es combina amb la disciplina i el respecte que li professen tots els infants, respecte provinent de l’afecte, respecte sense por. El vertader respecte que hauríem d’aconseguir tots els docents dels nostres infants.

Per finalitzar aquesta reflexió, m’agradaria dir que aquest documental m’ha agradat moltíssim, m’ha ofert una mirada diferent sobre l’educació, sobre com hauria de ser aquesta i sobre el tipus d’escola inclusiva i comprensiva que promou el senyor Kanamori, la qual hauríem d’inspirar-nos com a futurs docents. Un altre aspecte que m’agradaria destacar, ha estat la passió que he pogut observar en aquest docent per la seva feina i pels infants. Realment és gratificant veure docents motivats i que es preocupen per la salut i l’estabilitat mentals dels nostres infants, ja que al cap i a la fi ser feliç és fonamental per gaudir d’ una vida de qualitat i satisfactòria.

La resiliència

El terme original de resiliència fa referència a la capacitat d'un material per retornar a la seva forma inicial després d'haver rebut un fort impacte deformador.

Però en el camp de la psicologia fem referència a la capacitat d'un individu o sistema social a de viure i desenvolupar-se de manera positiva, fent front a les dificultats i emprant-les com un element del qual sortir.ne reforçat. Aquesta resulta tan anyiga com la mateixa humanitat, encara que ha estat en els últims anys quan més interès s'ha produït entorn d'aquesta.

Aleshores, trobem dos elements bàsics de la capacitat de resiliència, aquests són:

- La superació de les crisis, el dolor, la mort, la pobresa entre d'altres situacions límit de les quals el ésser humà resisteix i lluita amb esperança.

- La capacitat de construir o reconstruir la seva pròpia vida, encara que en aquesta hagi viscut situacions de gran dificultat.

Des de la resiliencia, els conflictes son vistos com la base del desenvolupament, ja que aquests signifiquen creixement i transformació,aconseguint que les persones continuem creixent en harmonia, superant les pors, convertint els traumes en oportunitats de creixement i fortaleixement.

Personalment, crec que aquest vídeo ens mostra el concepte de resiliència d'una manera molt gràfica i molt bonica:



Bibliografia:
- http://es.scribd.com/doc/4942317/LA-RESILENCIA
-http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.cuentosinfantilesdehoy.com/wp-content/uploads/2011/04/ave-fenix.jpg&imgrefurl=http://www.cuentosinfantilesdehoy.com/el-ave-fenix/&usg=__WsU_CUn7uCGxSH8lRMcFVQOTFFo=&h=462&w=300&sz=236&hl=ca&start=0&sig2=y5F5BdngKd8BGygt9enpUQ&zoom=1&tbnid=kBwdvYr-TplIxM:&tbnh=173&tbnw=120&ei=mFjtTaG9AYmy8QPTzKiYAQ&prev=/search%3Fq%3Dave%2Bfenix%26hl%3Dca%26biw%3D1259%26bih%3D606%26gbv%3D2%26tbm%3Disch&itbs=1&iact=rc&dur=353&page=1&ndsp=21&ved=1t:429,r:10,s:0&tx=84&ty=97

Sisena sessió

Llegiu l’article dos modelos de família:

Aquest article fa referència a dos tipus de família que durant els darrers anys han anat fent-se més extenses. Aquestes són el model de família hiperprotectora i el model de família democràtica, la prioritat dels quals és obtenir la pau familiar el primer a través de oferir tots els privilegis als infants i l’altre a través de l’alteració i modificació constant de les normes i regles per evitar els conflictes.

Els trets principals del model de família hiperprotectora és el continu missatge que li transmeten al seu fill de que no és capaç de resoldre per si mateix qualsevol problema o conflicte que li sorgeixi, ja que els seus pares sempre s’han col•locat en el seu lloc per tal de protegir-lo i ajudar-lo. Els pares creuen que el seu fill és fràgil. D’aquesta manera, els pares transmeten les anomenades prediccions d’autocompliment. L’infant es percebrà com un ésser incapaç de resoldre els afers per mi mateix, de manera que es converteix en una persona inmadura, poc autònoma i amb poca autoestima.

En quant al model de família democràtica, bàsicament està caracteritzada per ubicar a la mateixa altura que els pares en l’escala jeràrquica de poder de la família. Així doncs, un model de família que pretén ser democràtic, que funcioni i es regeixi a través del consens, del diàleg i de l’opinió de la majoria, acaba guiant-se per les decisions dels infants, els quals es converteixen en persones intransigents i acostumades a realitzar la seva voluntat i els seus desitjos per damunt de tots. Així doncs, les regles que de manera suposada s’havien d’establir de manera consensuada i ser un pilar a seguir per tots els membres de la família, acaben convertint-se en regles inestables i canviants segons els gustos i capritxos momentanis dels infants, produint una gran inestabilitat en la família.

Penso que tant en un cas com l’altre, aquests tipus de models no són beneficiosos pels infants dels quals tenen al seu càrrec i trobo que seria necessari intervenir i treballar amb les famílies per tal que s’adonessin de la gravetat de l’assumpte i s’adonessin, les reconeguessin i com a conseqüència modifiquessin una sèrie de conductes o idees, en benefici del desenvolupament harmònic i saludable del seu fill, tractant d’evitar possibles futures mancances. Però com ja hem mencionat, per tal d’intervenir, en primera instància els pares han de deixar de banda la preocupació cada vegada creixent per la seva imatge de família i demanar ajuda per aprendre a educar al menor. En aquest moment, s’ha de topar amb un professional sensible i conscienciat, el qual els haurà de guiar a través de l’establiment d’una relació de confiança i sinceritat. Així doncs el professional no pot acusar als progenitors d’haver-ho fet tot malament, sinó al contrari, s’ha de partir dels aspectes que han gestionat de manera correcta i de l’esforç i bona voluntat que han posat en l’educació del seu fill. A partir d’aquest encontre i reconeixement de la labor que han realitzat els pares, la qual encara que hagi estat disfuncional l’han realitzat amb les millors intencions possibles, hem de treballar de manera progressiva els aspectes que hauran d’anar modificant i millorant, sempre tractant de cuidar les persones i els seus sentiments, fent que ells mateixos tornin a creure’s que seran uns educadors capaços i com a conseqüència directa, el seu fill també ho creurà. Quan abans es solucioni el problema, les expectatives de resolució positiva seran majors.

Cinquena Sessió

Lectura reflexiva sobre el capítol 5é: La necesidad de establecer límites, estructura y espectativas, del llibre i "Las necesidades básicas de la infancia. Lo que cada niño o niña necesita para vivir, crecer y aprender".

En els últims anys s’han produït un gran nombre de canvis en la concepció de l’infant, en la manera en la qual se l’ha d’educar i les necessitats primordials d’aquest. Així doncs, s’ha passat de veure’l com un ésser passiu sense capacitat de realitzar aprenentatges a ser considerat com un ser actiu, capaç i potent des dels seus primers anys de vida. podem afirmar. Que a l’actualitat l’infant ocupa un lloc destacat en l’estructura família i les seves necessitats són considerades com a prioritats familiars. D’aquesta manera tot el que envolta als infants s’està adaptant de manera progressiva a aquest canvi ideològic.

Per créixer de manera saludable, l’infant ha de viure al se d’una família en la qual pugui ser estimat i tenir l’oportunitat de crear uns vincles afectius sòlids, amb un adult o figura de referència privilegiada, els quals li permetin sentir-se segur,acceptat acollit i li aportin una seguretat emocional. Aquesta seguretat emocional és vital en pel seu desenvolupament integral.

Com ja sabem, l’escola és l’agent de socialització secundari universal al qual tots els menors han d’acudir durant una sèrie d’anys i un gran nombre d’hores. Degut a la importància que aquesta ha adquirit en el context actual, aquesta institució ha de contribuir a la creació d’un benestar i una seguretat emocional, oferint una educació de qualitat en la qual prenguin la mateixa importància els continguts actitudinals (els quals de manera tradicional han estat deixats de banda o sols treballats a través del currículum ocult de manera incoherent) que els procedimentals i els conceptuals. Hem d’aconseguir arribar al model d’escola basat en la satisfacció de les necessitats i interessos dels infants com a objectiu principal.

Aquesta concepció de model escolar, anomenada “casa dei bambini” (casa del nen) és fruit de l’evolució i canvi ideològic dels dos models escolars anteriors que eren la guarderia o asil (encarregats de la funció de guarda dels infants els quals no tenien cap tipus d’intenció educativa) i l’escola infantil (concebuda principalment com a etapa preparatòria de la primària i extreure’n el major rendiment possible del nen). La casa del nen te com a prioritat i centre el nen i el seu benestar emocional ja que no hi ha cap tipus d’interès superior a aquest. Així doncs, aquest model supedita la funció d’adquirir coneixements i de preparar als nens pel futur a favor de viure el present de manera tranquil•la, respectant els ritmes individuals de cada infant, aprenent a través de l’exploració i el descobriment i adaptar l’escola a les necessitats d’aquest per tal que pugui gaudir d’un benestar i salut psicològica.

Un altre aspecte del qual s’ha de tenir cura per garantir als infants el benestar emocional, és que el nen creixi en un entorn estable, organitzat i regit per una sèrie de límits i normes, per tal d’orientar-los i guiar-los. Aquestes haurien d’estar basades en la disciplina inductiva, ja que d’aquesta manera, el nen comprendrà la necessitat i la importància d’aquestes normes i les complirà per aquest motiu, mentre que si les segueix per por al càstig o les futures conseqüències, en altres contextos no les complirà i portarà a terme les conductes que pretenem evitar. Així doncs, penso que l’establiment de límits és fonamental per l’adequat desenvolupament de l’infant i per poder integrar-se en la societat com un ésser capaç, ja que amb aquests límits, tractem que la persona no es comporti de manera socialment inadaptada, duent a terme conductes disruptives.

Cal destacar, que tots els aprenentatges que realitzen els infants sorgeixen des del vincle i la confiança. Com ja sabem l’establiment de vincles és fonamental per educar, ja que en el cas dels límits, la interiorització d’aquests es basa en els desitjos dels nens en qüestió a agradar i a no defraudar als adults dels quals en desitgen la seva aprovació. Així doncs, el tipus de disciplina inductiva resulta la més adequada i efectiva, ja que estem educant i fent-li comprendre a l’infant en compte d’atemorir-lo.

Per aquest motiu penso que el càstig en si mateix no resulta de cap utilitat. Personalment penso que la manera d’educar ha de ser establint una sèrie de principis consensuats i dialogats entre progenitors i fills (sense perdre de vista la posició asimètrica de l’adult) de manera que aquestes normes estiguin raonades i les comprenguin. D’aquesta forma, quan es produeixi un incompliment dels límits podrem dialogar amb els nens mostrant que no estem d’acord i per tant desaprovem el comportament que ha tingut, usant el càstig en última instància. Així serà com el nen anirà construint el seu sistema de valors i objectius.

Inculcar disciplina és un procés lent que requereix dels adults paciència, constància i calidesa. D’aquesta manera serà com els infants aniran interioritzant aquestes normes. Així doncs, observem que els càstig físic resulta totalment contradictori als principis de diàleg i calidesa, ja que aquest és poc respectuós amb l’infant i resulta una mostra d’abús d’autoritat que els adults no hauríem d’emprar. Si els adults usen la violència física per controlar els menors, estan inculcant un missatge negatiu, ja que li transmeten a l’infant que és una forma viable de resoldre els conflictes. Aquest és un dels pitjors missatges que podem transmetre als infants, degut a que vivim en una societat violenta. Els adults amb els nostres paraules i sobretot amb els nostres fets, els hem de mostrar nins (com a figures de referència que som) que amb la violència física ni aconseguim res ni arreglem res ni serveix per res.

M’agradaria fer reflexionar al lector, sobre els missatges contradictoris que oferim als infants, la causa dels quals és la no reflexionar dels nostres actes. Hem de ser més coherents amb el que diem i amb el que fem i per aconseguir-ho, hem de reflexionar i ser més autocrítics, ja que som models de conducta i figures amb les quals identificar-se pels infants.

Bibliografia- Las necesidades básicas de la infancia. Capítol 5è: La necesidad de establecer límites, estructura y expectativas
- FELIX LÓPEZ, “Necesidades básicas en la infancia y la adolescencia”. Capítol 7è: Condiciones de la escuela.

Quarta sessió

Que entens per família? Completa la definició amb aportacions diverses i escriu-les amb un color distint.

Les famílies són un grup entre les quals s’estableix un vincle d’estima i cura de l’altre. Aquestes estan formades per un o més adults que tenen capacitat de cuidar un menor. Les formes més tradicionals de família, els integrants d’aquesta solen estar lligats per llaços parentius o matrimonials. Fa unes dècades el model de família que imperava en el nostre país era el tradicional. Aquest estava compost per una parella mixta i els fills i altre família extensa. Però des de fa unes dècades, han anat en augment els tipus de famílies que surten d’aquests patrons.

L'Institut Nacional d'Estadística ha classificat les famílies en diversos tipus. En primer lloc es té en compte quantes persones viuen al nucli familiar o habitatge bàsic i després les edats d'aquestes. Així, s'estableixen les següents tipologies bàsiques:
• Llars amb persones grans soles (més de 64 anys)
• Un adult amb un menor
• Dos adults sense menors
• Dos adults i un menor
• Dos adults i dos menors
• Dos adults i tres menors o més (família nombrosa)
• Dos adults, un jove i menors
• Dos adults, joves
• Tres adults
• Altres

Els menors es consideren les persones que no poden treballar legalment a Espanya, per tant menys de setze anys, tot i que la majoria d'edat a aquest país està fixada en 18 anys. Per jove s'entén la persona entre 16 i 34 anys no emancipada (si viu sola es considera adulta).

Així doncs, la família te unes funcions determinades com són
- Transmetre una sèrie de valors i un punt de vista a través del qual interpretar la realitat.
- Transmissora de creences.
- Exercir de refugi per calmar-se i recuperar-se de les situacions estressants de la vida, degut a l’acceptació pels membres que la formen.
- Lloc on incentiva la participació activa.
- Ensenyar com han comportar-se els seus membres i controlar les seves actuacions no acceptades
- Agencia de socialització primària, ja que és el primer context en el qual l’infant es troba i es socialitza amb els membres que la composen.
- Ser model d’identificació imitació pels infants, ja que tal i com sabem, els infants aprenen per imitació.

Bibliografia

- http://ca.wikipedia.org/wiki/Fam%C3%ADlia
- Apunts de l’assignatura de desenvolupament socioemocional en la primera infància, apartat de la família
- Lectura “Els dos models de família”
- Família monoparental: http://www.google.es/imgres? imgurl=http://lojavillaverde.files.wordpress.com/2011/01/familia1.jpg&imgrefurl=http://www.lookfordiagnosis.com/images.php%3Fterm%3DFam%25C3%25ADlia%26lang%3D3%26from2%3D48%26from3%3D32%26from%3D32&usg=__81VYz9Ccno9iJC8A3pnyj2dk34g=&h=377&w=570&sz=46&hl=ca&start=37&sig2=kyi1hai2kX0MWGybH_XJ_Q&zoom=1&tbnid=w_XxpgI1orST0M:&tbnh=134&tbnw=189&ei=8intTeW3DsiW8QOQtuWeAQ&prev=/search%3Fq%3Dfam%25C3%25ADlia%26hl%3Dca%26biw%3D1259%26bih%3D606%26gbv%3D2%26tbm%3Disch&itbs=1&biw=1259&bih=606&iact=rc&dur=211&page=3&ndsp=18&ved=1t:429,r:3,s:37&tx=102&ty=51
- Pancarta família: http://www.google.es/imgres?imgurl=http://lacomunidad.elpais.com/blogfiles/eurotopia/pancarta_familia.png&imgrefurl=http://terepuseta.blogspot.com/2010_04_01_archive.html&usg=___sYew_xQnorLtzt0CZpD5FWx_po=&h=300&w=300&sz=18&hl=ca&start=0&sig2=lQgBA7DSd0Jo9R4YLwZfMw&zoom=1&tbnid=oLhnHvDW80zFPM:&tbnh=145&tbnw=147&ei=JyvtTYyxEI2x8QPF_9CEAQ&prev=/search%3Fq%3Dparella%2Bhomosexual%26hl%3Dca%26sa%3DX%26biw%3D1259%26bih%3D606%26gbv%3D2%26tbm%3Disch&itbs=1&iact=rc&dur=312&page=1&ndsp=18&ved=1t:429,r:17,s:0&tx=86&ty=44
- Gayfamili: http://www.google.es/imgres?imgurl=http://3.bp.blogspot.com/-n1prJSnG9tg/TcQzfLCKhuI/AAAAAAAAAQg/r6nPHfMKKlU/s1600/gay%2Bfamily.jpg&imgrefurl=http://itsnotaphase.blogspot.com/2011/05/homo-baby-boom-un-documental-sobre.html&usg=__uxeo4TVvLSARZp__eDvLtVdBHOE=&h=319&w=474&sz=65&hl=ca&start=176&sig2=BcnMu72xFwsrloTL-d7lFQ&zoom=1&tbnid=ZyGZREurnMcoCM:&tbnh=111&tbnw=165&ei=JyvtTYyxEI2x8QPF_9CEAQ&prev=/search%3Fq%3Dparella%2Bhomosexual%26hl%3Dca%26sa%3DX%26biw%3D1259%26bih%3D606%26gbv%3D2%26tbm%3Disch&itbs=1&biw=1259&bih=606&iact=rc&dur=390&page=10&ndsp=20&ved=1t:429,r:6,s:176&tx=118&ty=34
- Anciano: http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.bingofeliz.es/upload/img/bingo_anciano.jpg&imgrefurl=http://www.bingofeliz.es/seccion/bingo/43/p-9&usg=__6hxdrXEzkHZdXxmfTqhi-cjyTMw=&h=320&w=480&sz=124&hl=ca&start=90&sig2=--PRaPeaaYj1uNd7d7LrOQ&zoom=1&tbnid=dBTEhNmirYzFvM:&tbnh=134&tbnw=180&ei=vyztTeWWAYfX8gOG5rGGAQ&prev=/search%3Fq%3Danciano%26hl%3Dca%26biw%3D1259%26bih%3D606%26gbv%3D2%26tbm%3Disch&itbs=1&biw=1259&bih=606&iact=rc&dur=562&page=5&ndsp=24&ved=1t:429,r:11,s:90&tx=102&ty=54

Tercera sessió

Comentari vídeo "The baby human"

Aquest vídeo m’ha resultat molt interessant i mol il•lustratiu, ja que admet que tenia escassos coneixements en referència al nadó humà i els seu desenvolupament emocional. Penso que aquest és un camp molt complex a la vegada que molt interessant. Per aquest motiu m’ha agradat molt i m’ha sorprès en molts d’aspectes. A més a més, cal destacar que la temàtica que tracten no sols resulta interessant per els estudiats d’educació, psicòlegs o persones implicades en l’àmbit educatiu, sinó que aquest desperta ha despertat el interès de part de la meva família (la professió dels quals no consisteix el la formació o treball amb els infants), amb els quals he gaudit de tornant-lo a veure.

L’únic aspecte amb el qual no he quedat satisfeta ha estat els experiments que realitzen als infants ja que amb la finalitat de recollir coneixements, penso que han sotmès als nens a algunes proves que no resultaven agradables pels infants. aquest ha estat l’aspecte que menys m’ha agradat.
En definitiva, penso que aquest vídeo ens ha aportat un gran volum de coneixements exposats de manera clara i molt il•lustrativa el desenvolupament del nin des dels primers mesos de vida fins als dos, tres anys aproximadament.

1. Quins aspectes trobes interessants i reforcen el que ja sabies?

Els aspectes que m’han resultat molt interessants però des qual ja en tenia coneixement són que els infants Te la capacitat d’expressar un gran ventall d’emocions. Els dos primers anys de la vida de l’infant són un remolí d’emocions: sorpresa, frustració, ira, alegria. Amb posterioritat apareixen les anomenades emocions morals, que són l’orgull, la vergonya i el botxorn.
La manera en la qual s’enfronten a aquestes emocions depèn en gran mesura del temperament amb el qual neixen i les persones que es troben al seu voltant, les quals modelen, canvien i ajuden a evolucionar el caràcter de l’infant. La manera en la qual els pares tracten el caràcter del seu fill els ajuda a controlar les seves emocions i el dona estratègies per controlar una àmplia gamma d’emocions.

Un altre aspecte del qual ja en sabia, era que el llenguatge ajuda al nadó a expressar el seu repertori emocional. Encara que degut a les limitacions d’aquestes estructures del llenguatge, no poder expressar-se amb total claredat, qüestió que provoca que els adults no entenguin a la primera explicació el missatge, provocant frustracions en els infants.

2. Quins aspectes t’aporten nous coneixements?

Aquest documental m’ha aportat un gran nombre de coneixements nous. Alguns dels aspectes que he descobert en aquest són que Existeix un tipus de comunicació molt senzilla entre els progenitors i els infants des dels primers mesos de vida. El recent nascut sols expressa com a emocions grunyits i les cares involuntàries que posa. Els seus sentits encara són confusos, però respon a les carícies de sa mare i en gaudeix.

En el primer mes de vida es produeix el somriure com a acte reflex. Però durant els següents mesos podrà expressar una àmplia gamma de sentiments que anirà refinant al llarg de la seva vida. el seu desenvolupament emocional anirà determinant-se segons les primeres relacions amb sa mare. sentir-se estimat i segur. A partir del primer mes de vida, el nadó comença e expressar un somriure, sobretot si s’ho passa be amb algú conegut. Quan somriu, aquest atreu l’atenció de les persones adultes i es produeixen les interaccions. Sense aquesta persona amb la qual relacionar-se, el nadó tardaria més en somriure. Aquest primer contacte és vital per un desenvolupament emocional saludable.
A partir dels 3 mesos, es produeixen uns canvis molt significatius en la vida dels infants. aquest esta preparat per comunicar-se i interrelacionar-se amb l’entorn. En aquest moment apareix el somriure social, com a resposta a l’atenció, invitació a jugar. En aquest moment, es dóna una nova etapa, una obertura a la sociabilitat, mare i fill sortiran i es relacionaran més, ja que l’infant ja hi està preparat. L’infant coneix nous entorns, nova gent, interactua amb altres persones, diferents al seu cercle més proper.
Encara que no ho paregui, un infant de tres mesos te un repertori d’emocions: sorpresa, plaer, frustració i ira.

Als 4 mesos, encara que el seu vocabulari emocional sigui limitat, no te problemes a l’hora d’expressar els seus sentiments. Aquesta s’expressa a través de distints tipus de plor. Aquests són importants per la supervivència del nadó i les mares acaben acostumant-se a les expressions emocionals del seu fill i responent de manera adequada.
El nadó reconeix la cara de sa mare i diverses investigacions han demostrar que són capaços de reconèixer les emocions en sa mare a les 12 setmanes, en altres dones desconegudes unes setmanes després i molt temps després les dels seus pares. Aquest fet es degut a la major expressivitat facial de les dones.

Les emocions són el primer llenguatge entre pares i fills, aquest els permet la comunicació abans de que els infants desenvolupin la parla. Cada interacció que el nen realitza amb el món exterior rep una resposta emocional, però no tots els infants reaccionen de la mateixa manera, ja que aquesta resposta depèn de la naturalesa de cada infant i del seu temperament. A alguns infants els agrada una major estimulació que als altres, depenent del seu caràcter. La quantitat d’estimulació ha de determinar-se segons les indicacions de l’infant els quals els pares solen reconèixer. Així doncs indicis som que el nadó miri a un altre costat indica que es sent angoixat per tal quantitat d’estímuls.

Manifestacions de la ira, l’alegria i la por
Segons el temperament de cada infant, provoca que responguin d’una manera o d’una altre a uns estímuls (alegria, por...) aquest aspecte esta relacionat amb l’activitat cerebral. Investigadors han comprovat que els infants amb major activitats al lòbul frontal dret mentre que els infants que presenten un temperament més enèrgic presenten una gran activitat en el lòbul frontal esquerre. A més a més, diversos estudis han mostrar que els infants amb un tipus de caràcter als 4 mesos mostraran el mateix als 12 i als 24 mesos.

A més a més, diversos estudis han demostrat que l’obediència als progenitors per part d’un infant no depèn de la disciplina com a única variable, sinó que el caràcter d’aquest n’és una variable molt determinant a l’hora de fer-li cas als adults. Encara que aquestes reaccions de l’infant davant de l’entorn poden ser modificades amb l’ajuda d’una pare comprensiu i pacient. Així doncs, aquest caràcter infantil no determinarà el futur caràcter de l’infant. La resposta que el progenitor li dóna a l’infant és un factor importat a l’hora de modelar els caràcter del nen.
Una d’aquestes estratègies que empren els progenitors amb els seus fills és el desviament de l’atenció, de manera instintiva li esta ensenyant una estratègia per autoconsolar-se. Però quan la mare no està present els infants regulen les seves emocions a través de distraccions externes o gràcies a alguns tipus d’estratègies pròpies (experiment realitzat en infants de 8-9 mesos).
Als dos anys els infants tenen una sèrie de recursos per tal de gestionar les situacions que els creen temor, per superar-les els infants han adquirit una sèrie de recursos per superar aquestes situacions com pot ser cantar una cançó. El llenguatge ajuda al nadó a expressar el seu repertori emocional. Encara que degut a les limitacions d’aquest, no poder expressar-se i que els adults entenguin a la primera el missatge pot provocar frustracions.
Les eines a les quals recorren els infants en les situacions difícils per guiar-se si l’adult no està present o no esta disponible, depèn del seu temperament. Trobem diferents maneres d’expressar la frustració: el plor, l’enfocament metòdic i pacient i la rabieta. Cada infant te el seu estil propi a l’hora de controlar les emocions i segons el temperament que tinguin les suportaran millor o pitjor.
A mesura que l’infant creix, les seves emocions també van evolucionant, adquirint més matisos, però encara trobem un gran ventall d’emocions que encara no han experimentat, aquestes són les anomenades emocions morals.

3. Quina funció compleixen les emocions morals?

Les emocions morals són les emocions de caire més complex que apareixen una vegada el nen ha adquirit l’autoconsciència a l’edat de 18 mesos per primera vegada. A partir d’aquest moment comencen a aparèixer diferents tipus d’emocions més complexes tal i com el botxorn, la vergonya i l’orgull. Aquestes tres emocions morals presenten distints tipus d’expressió, depenent també del temperament del nen. Aquestes estan relacionades amb un tipus de posicionament davant la vida (marcat pel context sociocultural en el qual es troben) i comencen a marcar uns valors morals.

El vídeo del qual he realitzat el comentari és el següent:





Bibliografia emprada
http://www.inprf-cd.org.mx/pdf/sm3003/sm300301.pdf
http://www.tu.tv/videos/baby-human-sentir

Segon sessió

Cerca i proposa una definició d’emoció reflexiona sobre ella i explica els aspectes que fonamenten la teva elecció.

La definició del concepte emoció porta al darrera molta discussió. Molts personatges il•lustres l’han definida segons els seus ideals i la seva manera de veure i entendre el món.. Algunes de les definicions clàssiques més conegudes i destacades són:

- DESCARTES. Una emoció és un episodi de percepció interna d’un sentiment (una sensació), una «experiència de l’ànima», relativa a un estat o succés produït en el cos, que disposa a, o prepara per, una reacció d’aquest. (Tracta de les passions, I, 18; II, 36, 40, 42, 70.).

- HUME. Una emoció es una passió: una impressió indirecta resultant d’associar una idea (que representa una qualitat d’ un objecte) o amb una sensació (com el plaer o el dolor) o amb una altre idea (de una qualitat distinta). Esta associació es deu a la nostra natura.(Tractat de la natura humana, II.1.v.).

- SKINNER: Les emocions son disposicions, que tenen el seu origen en la conducta operant en condicions emocionalment característiques. Aquest fet provoca dues conseqüències:
o Las emociones no son episodis (successos), sinó disposicions.
o (Conductisme) L’essencial com a fenomen mental no resideix en forma alguna de percepció, sinó en las condiciones que fan possible la conducta(emocional).

- Segons el diccionari de la real acadèmia espanyola (RAE), l’emoció prové del mot llatí emotio i significa “alteració de l’estat d’ànim intensa i passatgera agradable o penosa, que va acompanyada de certa commoció somàtica”.

La meva proposta pel terme emoció és la que la defineix com la resposta psicobiològica al que succeeix al nostre voltant. Cada interacció amb l’entorn produeix una emoció. Aquestes són de caràcter innat, ja que estan lligades a l’instint de supervivència i de conservació de l’espècie i ens predisposen a actuar d’una manera determinada segons la situació. L'experiencia d'una emoció generalmente involucra un conjunt de cognicions, actituds y creencies sobre el mundo que ens envolta. Aquesta produeix una sèrie de símptomes somàtics en l'organisme que són universals en tots els éssers humans.


Selecciona tres frases significatives del capítol “l’alquímia de les emocions” del apartat d’estratègies educatives. Reflexiona i argumenta el perquè de l’elecció.

He escollit les següents frases perquè penso que resulten unes de les més interessants i que ens donen peu a reflexionar sobre les emocions, la seva existència, els perjudicis instaurats en les cultures... entre d’altres aspectes que cal destacar degut al seu alt interès.

POR
“Todo el mundo tiene miedo a algo, incluso el valiente. És importante transmitir esta idea a los niños para desmitificar al cobarde. El cobarde és el que esconde el miedo, para obtener ventajas de él o poder”.

La por és i sempre ha estat una emoció vital i molt necessària per la supervivència de l’espècie i dels éssers humans. Aquesta és l’encarregada de transmetre’ns que ens trobem en una situació de perill o alerta i per tant ens hem de protegir o fugir d’aquesta potencial situació perillosa.
Totes les persones tenen por i aquest sentiment necessari ens aporta també aspectes positius. Aquesta emoció presenta uns trets somàtics ne la persona que la sent molt evidents, degut a la intensitat d’aquesta, els quals a causa de la pressió social (degut al model de cultura occidental el qual es basa en l’ocultació i negació dels sentiments considerats negatius) solen ser reprimits i en cas de no ser-ho, sovint són objecte de burla per part dels iguals, ja que es considera un signe de “debilitat”.
És necessari mostrar als infants que la por és un sentiment tan necessari com els altres, que tots la patim i sobretot que l’han d’expressar, ja que nosaltres com adults en els casos del temor provocat per situacions imaginaries, mal viscudes o desconegudes els podrem ajudar a superar-les. Mostrant-li que la persona que expressa les seves pors i tracta d’encarar-se a aquestes és un vertader valent, els covards són les persones que no tenen el valor de confessar-les i s’escuden rere una cuirassa de no expressió d’aquesta. Hem de mostrar-los que tots tenim por, que fins i tot nosaltres els adults del seu voltant (pare, germans, mare, mestres) tenim por d’algun fet a la vida.
Aquest fet resulta molt important sobretot en el cas de les figures de referència masculines, ja que són a les que més associem lo postura de serenitat i no expressió de sentiments. Hem de rompre els tradicionals estereotips que no fan justícia a la realitat i mostrar als infants, que els homes tenen la mateixa por que les dones, que no és qüestió de sexe, ja que al cap i a la fi tots som persones amb capacitat de sentir i expressar emocions, sense que el sexe o l’edat en sigui un factor determinant. L’aspecte que més ens condiciona aquest fet és el sociocultural. És necessari que com a futures docents posem gran empeny en l’educació per la igualtat entre homes i dones, començant per eliminar clixes tan absurds com aquest.

IRA
“Demostrar a los niños que ya no estamos enfadados y que les queremos igual que antes es el mejor aprendizaje”

La ira és una resposta natura que sorgeix des del més profund de l’ésser humà quan aquest sent que estan vulnerant els seus drets bàsics. Aquesta és una de les emocions l’expressió de les quals resulta més explosiva, aquesta s’allibera en forma d’agressivitat, encara que aquesta pot ser expressada de manera diferent. L’infant sent aquesta emoció quan es sent amenaçat o frustrat davant una negativa o la incapacitat de realitzar alguna cosa que se’ls demana. És necessari que deixem als infants que expressin aquesta emoció, per tal que no derivi en un altre tipus de resposta més perjudicial per la persona.

Així doncs, hem d’acceptar la seva expressió, ajudant-lo a gestionar-la i controlar-la. Hem de tenir ben clar que aquesta resposta natural del nen encara es troba en procés de maduració i evolució, per tant hem d’ajudar-lo i acollir-lo per tal que es s’assereni, parlar amb ell sobre com s’ha sentit i el perquè, proporcionant-li temps per tal que es pugi disculpar.

Una vegada que el nen s’ha asserenat hem de ser capaços de desenfadar-nos i mostrar-li que el que no ens ha agradat ha estat el seu comportament, no ell o la seva persona, que faci el que faci el continuarem estimant de la mateixa manera, ja que el que ens ha desagradat ha estat el comportament que ha tingut, no ell. Una vegada ha passat la rabieta de l’infant hem de mostrar-li la nostra capacitat de perdonar, sense rancors. D’aquesta manera ensenyarem una de les millors leccions que podem transmetre a qualsevol l’infant.

AMOR
“Tots els éssers humans busquem ser amats i reconeguts, aquest sentiment en molts casos és el timó dels nostres comportaments, dels nostres desitjos i necessitats. Com mestres i com pares i mares, hem de tenir-ho sempre present”

Tal i com ja sabem, l’estima és l’emoció mare, gràcies a aquest l’ésser humà s’uneix a altres i passa a formar part d’un grup, trascendint d’aquesta manera la soledat i l’aïllament. Tots desitgem sentir-nos estimats, ja que per moltes persones que tinguem al nostre voltant, sinó ens sentim estimats, continuem sentint-nos sols.
La base de la nostra unió social i perpetuació de l’espècie és aquest sentiment d’estima del qual tots en volem sentir part. Aquest és el que propicia que els pares es facin càrrec i es dediquin en cos i ànima a atendre les necessitats dels seus fills o la que ens permet unir-nos a una persona per tal de formar una família. Cal destacar que d’una parella sí podem desvincular-nos mentre que d’un fill no.
Si des de petits ens sentim estimats, fomentarà un millor desenvolupament emocional i creixement harmònic. Aquesta és una emoció que fa que sentim un benestar i que ens estimem i valorem a nosaltres mateixos.

Bibliografia
- http://www.ugr.es/~acero/fm/Las%20emociones.pdf
- http://www.slideshare.net/didacticAAA/emociones-denificin-y-clasificaciones
- http://www.youblisher.com/p/97036-Emociones-basicas/
- Capítol “l’ Alquímia de les emocions”.
- http://www.psicoactiva.com/emocion.htm
- http://ca.wikipedia.org/wiki/Emoci%C3%B3

Primera sessió

Activitat 1: Comences una nova assignatura, quina és la teva sensació?, quines emocions et desperta?

Iniciem un nou semestre i amb aquesta unes noves assignatures, les quals ens desperten en el nostre interior tota una sèrie d’emocions, de pessigolles a l’estómac i amb aquestes un gran nombre d’incògnites sense resposta. Personalment estic molt esgotada físicament i un poquet menys psicològicament ja que gairebé no hem tingut temps per realitzar una desconnexió del nostre recalentat cervell. Però no me queixo, el dia que deixem de créixer en els camps personal i professional, haurem mort. Precisament la principal característica de la vida és l’evolució, el canvi, no aturar mai de créixer d’explorar, de sorprendre’ns de gaudir de la vida, curta i fràgil però a la vegada intensa, magnífica i gratificant.

En fi, acabem d’iniciar aquesta assignatura, en la qual tractarem d’aprofundir en la psicologia de les emocions. Penso que aquesta matèria és d’aquell tipus de les quals mobilitzen un canvi profund en el teu interior, rompent parets, guiant-te per obrir el nostre punt de mira i els propis horitzons de la comprensió del que ens envolta i del que portem a dintre, part que a sovint deixem de banda i desatesa sense cap tipus de compassió. Personalment, em sento bastant il•lusionada, ja que crec que els continguts que treballarem a l’assignatura la qual s’anomena “Desenvolupament i educació socioemocional en la primera infància” ens resultaran molt útils en la nostra vida personal i professional.

D’altra banda, un altre raó per la qual em sento entusiasmada i alegre per embarcar-me en aquesta aventura acadèmica és perquè des de que tinc ús de raó sempre m’ha apassionat el camp de la psicologia, la manera a través de la qual troben explicació i tracten de cercar solucions i guies del comportament humà i els motius o les variables que provoquen aquests. A més a més, trobo que la seva aportació resulta d’un valor inestimables en les ciències humanes i de manera destacada per guiar en la nostra intervenció i tasques d’ensenyament als infants.

També vull destacar que iniciar aquesta assignatura em genera en certa mesura inquietud i nervis, encara que vull destacar que tinc grans expectatives en relació aquesta. Potser un dels aspectes que més em preocupa és la idea de realitzar un bloc amb tantes entrades, i donant tanta informació personal, però suposo que com en totes les àrees, són aspectes que aniré superant a través de l’esforç, la iniciativa i la il•lusió.

Quines són per a tu les emocions primàries, aquelles que ens ajuden a preservar l’espècie.
Les emocions són la resposta humana al que ens succeeix al nostre voltant. Aquestes són de caràcter innat, ja que estan lligades al instint de supervivència i de conservació de l’espècie. Personalment penso que les emocions primàries de l’ésser humà són les següents:

- Estima: emoció que provoca en la persona acceptació i aprecio cap a una. Aquest sentiment vincula a amb altres persones, fent que tinguin cura i es preocupin les unes de les altres. Aquesta és la base de la supervivència de l’espècie humana, ja que provoca la unió entre dues persones per tenir descendència i a la vegada perquè aquestes cuiden dels membres menors de l’espècie.
- Alegria: emoció que provoca una eufòria en la persona a causa d’un fet o situació positiva. Aquest sentiment compensen els moments de tristesa i ira.
- Tristesa: emoció que provoca decaïment i uns sentiments negatius. Aquesta pot ser provocada per un desengany o una pèrdua. Els símptomes que presenten són decaïment, apatia, negativitat, etc.
- Por: emoció instintiva humana que posa alerta i aguditza al màxim tots els sentits. Aquesta permet guarir-se dels possibles perills o situacions amenaçants.
Després de llegir la lectura “Emocions primàries i la seva alquímia” he pogut comprovar que encara que anava un poc encaminada, les meves definicions eren un poc incompletes. Un aspecte general de totes les emocions són que evolucionen amb el pas del temps, amb la maduració dels infants i l’entorn en el qual es creixen.

Pel que fa a l’emoció de l’amor és el sentiment que permet la superació de la individualitat i la soledat, per formar part d’un grup. Aquesta és la primera emoció que sentim i gràcies a la qual ens unim a una persona amb la qual tenim descendència i tenim cura d’aquesta encara que requereix un gran esforç. Aquesta emoció es pot donar segons dues variants:
- Unió simbiòtica: aquest esta caracteritzat per la submissió d’un membre a l’altre persona, el qual el protegeix i el dirigeix. Aquest és un tipus d’amor immadur. aquest és el tipus d’amor que estableixen mare i fill en els primers anys de vida, el qual es basa en els principis “ estimo perquè m’estimen i t’estimo perquè et necessito”
- Amor madur: caracteritzat pels principis “et necessito perquè t’estimo i m’estimes perquè t’estimo”. Aquest es basa en el respecte i l’acceptació de l’altre persona respectant la integritat de l’altre.

Així doncs, les característiques comunes d’un amor madur són; l’amor i la preocupació activa per l’altre persona; la responsabilitat respecte l’altre persona; el respecte i el reconeixement de la individualitat única de l’altre persona i el coneixement i acceptació d’aquesta amb les seves peculiaritats.

L’amor que han de tenir els pares cap als fills ha d’estar basat en la incondicionalitat, la paciència, la tolerància i fomentar l’autonomia de l’infant. Per concloure, cal destacar que l’egoisme i l’amor propi no signifiquen el mateix, ja que un sols experimenta plaer al rebre i l’amor propi és estimar-se a un mateix tant com als altres, gaudint de donar-los amor.
En quant a l’a tristesa, és el sentiment que provoca la pèrdua de sensació de plaer, la desmotivació la disminució acusada d’activitat. L’extrem patològic d’aquesta és la depressió. Aquesta te la funció de cridar l’atenció dels altres. Cal que diferenciem entre:

- Tristesa: pèrdua, desgràcia, contarietat que impedeix fer possible els meus desitjos provocant sentiments negatius d’allunyar-se, passivitat...
- Compassió: sentiment negatiu que ens provoca una altre persona per simpatia.
- Malenconia: sentiment negatiu de passivitat les causes del qual resulten desconegudes. Aquesta sorgeix per una mala elaboració de les penes que portem a dintre a causa de la ràpida resolució de les emocions negatives que ens exigeix la societat per torna a la normalitat i la producció quan abans millor.
- Desemparament: la falta de companyia que impedeix la realització dels nostres desitjos i provoca sentiments de pèrdua i desesperança.
- Nostàlgia: la llunyania dels ser estimats i voler retrobar-se amb aquests
- Resignació: es caracteritza per l’acceptació de la pèrdua o d’impediment de la realització dels nostres sense cap lluita. Aquesta pot provocar sentiments de desesperança i calma.

Les causes que poden provocar tristesa en els infants són la falta d’afecte, la separació materna o paterna provocada per distintes causes, la pèrdua d’un ser estimat. Una bona manera d’expressar-la és a través del plor
Sobre els sentiments de la por, aquests es caracteritzen per ser una emoció vital i molt necessària per la supervivència de l’espècie i dels éssers humans. Aquests són els encarregats de transmetre’ns que ens trobem en una situació amenaçant i per tant ens hem de protegir o fugir d’aquesta potencial situació perillosa.

Algunes de les causes que provoquen temor són les coses desconegudes, situacions mal viscudes en el passat. Aquestes van evolucionant i moltes d’aquestes desapareixen amb la maduració de l’infant, es reprimeixen els aspectes somàtics i es produeix la negació d’aquest sentiment. Aquesta emoció segons els patrons culturals d’occident ha esta reprimit, ja que l’expressió d’aquest suposava motiu de burla i debilitat. Hem de procurar que els infants expressin les emocions de por i que les provoquen, ja que si són reprimides poden desencadenar en fòbies i terrors profunds. Hem de comprendre el temor com un fet quotidià el qual no ha de ser negat, sinó que hem de conviure-hi.

Pel que fa als sentiments de la ira, aquests estan caracteritzats per ser resposta natural que sorgeix des del més profund de l’ésser humà quan aquest sent que li estan faltant al respecte i no el deixen avançar. Aquesta és una de les emocions l’expressió de les quals resulta més explosiva, l’expressió de la qual resulta alliberada en forma d’agressivitat, encara que aquesta pot ser expressada de manera diferent depenent de cada persona i cada context sociocultural. Cal que diferenciem entre els següents conceptes:

- Ira: aquesta es dóna quan sentim que es vulneren els nostres drets bàsics, autoestima o dignitat. El malestar es produeix amb la presència de la persona causant
- Enuig: irritació lleu produïda per un obstacle o malestar lleu.
- Furia: obstacle, ofensa o amenaça que impedeix la realització dels conseqüció dels nostres desitjos.

L’infant sent aquesta emoció quan es sent amenaçat o frustrat davant una negativa o la incapacitat de realitzar alguna cosa que se’ls demana. És necessari que deixem als infants que expressin aquesta emoció, per tal que no derivi en un altre tipus de resposta més perjudicial per la persona. L’expressió d’aquesta anirà evolucionant amb la conseqüent maduració de l’infant.
En quant a l’alegria, aquesta és una emoció caracteritzada pel sentiment positiu que provoca complir les nostres expectatives i desitjos.. aquesta comporta un benestar físico-biològic.
Les persones amb caràcter optimista tenen la predisposició a sentir alegria, però l’alegria també pot ser una sensació puntual que provoqui gran excitació i satisfacció. Aquesta emoció és de caràcter volàtil, en canvi la felicitat és més profunda. Aquesta s’aconsegueix a través de la generositat, autenticitat, coherència i esforç.
Totes aquestes a més a més d’estar presents en tots els éssers humans, tenen unes expressions somàtica universals en tots els éssers humans, sense que importi la seva nacionalitat, cultura, sexe... en aquest vídeo de podem observar de forma clara quines són les expressions facials bàsiques de cadascuna d’aquestes emocions.

Bibliografia
- http://www.ugr.es/~acero/fm/Las%20emociones.pdf
- http://www.slideshare.net/didacticAAA/emociones-denificin-y-clasificaciones
- http://www.youblisher.com/p/97036-Emociones-basicas/
- Capítol “l’ Alquímia de les emocions”.

- Nene rabia: http://www.google.es/imgres?imgurl=http://jotambe.txiki.es/wp-admin/images/nen%2520rabia.jpg&imgrefurl=http://www.jotambe.txiki.es/%3Fp%3D166&usg=__qkHhogY1dWkJ0-4BcBWnZL81WOc=&h=289&w=953&sz=91&hl=ca&start=170&sig2=hc2u-l37bAmrXgpRgG8FrA&zoom=1&tbnid=oBIwpjaLOrqdhM:&tbnh=54&tbnw=179&ei=1wjtTeWZCNGu8QO2wO2KAQ&prev=/search%3Fq%3Dnen%2Bplorant%26um%3D1%26hl%3Dca%26biw%3D1259%26bih%3D606%26tbm%3Disch&um=1&itbs=1&biw=1259&bih=606&iact=rc&dur=452&page=10&ndsp=18&ved=1t:429,r:13,s:170&tx=92&ty=48
- Nen plorant: http://www.google.es/imgres?imgurl=http://3.bp.blogspot.com/_vbLkIatGJm8/SqlkbnZdaaI/AAAAAAAAC5U/gyWJXW1vpLc/s400/nen%2Bplorant.jpg&imgrefurl=http://forums.ccrtvi.com/viewtopic.php%3Fp%3D1465058%26sid%3D4882c483d9ca7fddd3c026904e7c6a17&usg=__TtWxR6bC31o9dk3eWEAlsA5a9Ok=&h=266&w=400&sz=16&hl=ca&start=0&sig2=f8ut7pUU1KJBLBqbALnODA&zoom=1&tbnid=pCsvF5sAd2JmXM:&tbnh=148&tbnw=201&ei=OArtTc_-IsWx8gO7vtygAQ&prev=/search%3Fq%3Dnen%2Bplorant%26um%3D1%26hl%3Dca%26biw%3D1259%26bih%3D606%26tbm%3Disch&um=1&itbs=1&iact=rc&dur=156&page=1&ndsp=18&ved=1t:429,r:3,s:0&tx=133&ty=81
- Infant alegre: http://www.google.es/imgres?imgurl=http://orioltarragocosta.files.wordpress.com/2010/11/nen-alegre.jpg&imgrefurl=http://orioltarragocosta.wordpress.com/page/3/&usg=__oYnzXunC8rUOzMSs46_gZDyKNZk=&h=329&w=495&sz=38&hl=ca&start=0&sig2=a8TgXytqvFb-Tuw_XRF7Aw&zoom=1&tbnid=hIJhMehgGsIWEM:&tbnh=138&tbnw=185&ei=mQrtTaKUL8yv8QOmh4yBAQ&prev=/search%3Fq%3Dnen%2Balegre%26um%3D1%26hl%3Dca%26biw%3D1259%26bih%3D606%26tbm%3Disch&um=1&itbs=1&iact=rc&dur=0&page=1&ndsp=18&ved=1t:429,r:2,s:0&tx=127&ty=57
- Nen amb por: http://www.google.es/imgres?imgurl=http://4.bp.blogspot.com/_FQI1kj_7H7I/S3MEyMzGlKI/AAAAAAAAAxc/mgDNANaRDC4/s320/nino-miedo-4.jpg&imgrefurl=http://blog-psicologia-blog.blogspot.com/2010/02/domina-tus-miedos.html&usg=__SvmWxwUPrEMEdlIF2VSVDvPdlwo=&h=226&w=320&sz=8&hl=ca&start=138&sig2=-quIpI9Xm2KihDQ_bQgKMQ&zoom=1&tbnid=nc5eUZ4lxayZFM:&tbnh=139&tbnw=194&ei=vgvtTdroPMq28QOT5LygAQ&prev=/search%3Fq%3Dni%25C3%25B1o%2Bcon%2Bmiedo%26um%3D1%26hl%3Dca%26biw%3D1259%26bih%3D606%26tbm%3Disch&um=1&itbs=1&iact=hc&vpx=241&vpy=124&dur=2761&hovh=180&hovw=256&tx=177&ty=123&page=8&ndsp=18&ved=1t:429,r:1,s:138&biw=1259&bih=606
- Nen amor: http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.educarhoy.com.mx/fotos_articulos/img_1_1247752672_!cid_image001_jpg%4001C9F907.jpg&imgrefurl=http://www.educarhoy.com.mx/index.php%3Fsecc%3D25%26n_secc%3DCalidad%2520Educativa&usg=__el_8Tjvo8QXH9cffCg_GMtC4SbA=&h=287&w=350&sz=12&hl=ca&start=0&sig2=uJzIBzJsCFcHzk7p5L66Eg&zoom=1&tbnid=zNWWMisxotTSAM:&tbnh=145&tbnw=177&ei=aAztTbPJF9Ky8QO-g9WnAQ&prev=/search%3Fq%3Dni%25C3%25B1o%2Bamor%26um%3D1%26hl%3Dca%26biw%3D1259%26bih%3D606%26tbm%3Disch&um=1&itbs=1&iact=rc&dur=312&page=1&ndsp=19&ved=1t:429,r:18,s:0&tx=67&ty=76