EL PERÍODE D'ADAPTACIÓ
En el següent vídeo apareix una psicòloga infantil que exerceix a dues guarderies. En aquests parla i ens parla sobre alguns elements bàsics que s’han de dona durant el període d’adaptació i ofereix alguns consells. En aquest vídeo ens parla de la importància de cuidar l’adaptació encara que no sigui la primera vegada que el nen acudeixi a l’escola, de l’estrès que aquesta entrada en un nou context produeix en l’infant ja que això significa un canvi d’horaris i rutines i establir vincle amb una persona nova, la mestra. També fa referència als objectes transicionals, els quals ajuden a afrontar aquest període d’angoixa i de separació de les figures de vincle.
A més a més ens parla de la importància que te un adequat tracte, treball i comunicació amb els pares ja que aquests són un element vital per als infants. mantenir una estrés comunicació i conscienciar-los de que la seva actitud envers el centre i les docents que treballen a dintre és fonamental ja que li donaran o llevaran valor davant de l’infant. Afirma que en casos complicats en que l’infant li costa adaptar-se també intervenen en la família de la qual prové, ja que sobretot els tipus de família hiperprotectores, afirma que la seva actitud actua en detriment del sa desenvolupament del seu fill.
Tan important és aquest treball i confiança conjunta entre família i escola que alguns centres escolars realitzen díptics informatius per donar-los als pares i que a banda de les xerrades i reunions prèvies, aquests puguin s’ho llegir a casa tranquil•lament i demanar tots els dubtes que puguin haver sorgit.
Personalment, penso que el període d’adaptació és un moment crucial perquè d’aquest procés se’n derivarà l’adequada adaptació del nen al centre, espai, companys. A més a més, d’aquest primer moment en sorgiran l’adequat establiment de vincles amb la mestra i que el nen associï l’experiència d’anar a l’escola com un lloc agradable i acollidor al qual acudir.
Per aquests moments tan delicats i decisius, Hauríem d’establir planificar-ho de manera cuidada i ben premeditada tenint en compte en la realització d’aquestes que el nostre objectiu primordial és el benestar i la seguretat emocional del nen. Per aquest motiu penso que resulta necessari establir una sèrie de normes i regles en quant a durada d’aquest procés i accions a seguir. Aquestes hauran de ser flexibles i adaptar-se a les circumstàncies i característiques de cada infant, atenent de manera adequada la seva diversitat i individualitat.
Gran part de la població es demana el perquè d’atorgar tal importància a aquest moment, la resposat és clara: s’hi dediquen tants d’esforços perquè aquest procés és vital pels nens i d’aquest depèn que el nen visqui de manera positiva un moment tan delicat com la separació de la seva mare/pare/figura de relació privilegiada. Així doncs, encara que una separació d’aquest tipus sempre resulta dolorosa (encara que imprescindible per créixer), és necessari dedicar-hi una gran quantitat d’esforços per aconseguir que el nen ho visqui de manera menys traumàtica i més acollidora. Per aquest motiu, mai hauríem de realitzar-ho sense planificar prèviament o de manera
Per aquest motiu, el que no hauríem de fer mai en el procés d’adaptació seria realitzar-ho mai d’una manera brusca o de manera tancada, ja que no ha d’existir cap tipus d’interès o variable que hàgim de supeditar a l’establiment d’un vincle afectiu sòlid i adequat. Com a docents, en cap cas mai hauríem de tractar de prescindir de la família ni treballar soles dins de l’equip docent. Un altre aspecte del qual n’hem de tenir cura és de crear espais (temporals i físics) en els quals el nen es senti acollit, segur, protegits i s’adaptin a les seves necessitats, interessos, estats d’ànim...
Un altre element destacat per tal que es produeixi una adequada adaptació de l’infant al nou context és planificar-ho contant amb l’ajuda dels pares, és a dir, treballar-ho de manera conjunta, de forma col•laborativa i oferir-se recolzament mutu. D’aquesta manera hem d’explicar-los e tot el que consistirà aquest període a través de reunions, xerrades prèvies, comprensió i confiança. Segons les causes per les qual els pares hagin decidit portar als infants a un centre institucionalitzat, poden sentir culpabilitat, temor... en aquest punt és quan nosaltres com a professionals hem d’actuar i fer-los saber que no estan sols i que aquesta resultarà una gran experiència que ajudarà al seu fill a créixer, enriquir-se, socialitzar-se... hem d’oferir suport als pares i mostrar seguretat i professionalitat, ja que ells ens deixen al nostres càrrec el més apreciat que tenen: els seus fills. Els docents hem d’estar a l’alçada.
Personalment, m’agradaria compartir amb vosaltres un bon exemple de pla d’adaptació realitzat a les escoles de Menorca ja que penso que tenen en compte tots els aspectes necessaris per una bona adaptació i a més a més mostren una gran sensibilitat per es necessitats i emocions dels infants.
L_ADAPTACIO_A_LES_ESCOLETES_DE_MENORCA.VICENC_ARNAIZ En el següent vídeo apareix una psicòloga infantil que exerceix a dues guarderies. En aquests parla i ens parla sobre alguns elements bàsics que s’han de dona durant el període d’adaptació i ofereix alguns consells. En aquest vídeo ens parla de la importància de cuidar l’adaptació encara que no sigui la primera vegada que el nen acudeixi a l’escola, de l’estrès que aquesta entrada en un nou context produeix en l’infant ja que això significa un canvi d’horaris i rutines i establir vincle amb una persona nova, la mestra. També fa referència als objectes transicionals, els quals ajuden a afrontar aquest període d’angoixa i de separació de les figures de vincle.
A més a més ens parla de la importància que te un adequat tracte, treball i comunicació amb els pares ja que aquests són un element vital per als infants. mantenir una estrés comunicació i conscienciar-los de que la seva actitud envers el centre i les docents que treballen a dintre és fonamental ja que li donaran o llevaran valor davant de l’infant. Afirma que en casos complicats en que l’infant li costa adaptar-se també intervenen en la família de la qual prové, ja que sobretot els tipus de família hiperprotectores, afirma que la seva actitud actua en detriment del sa desenvolupament del seu fill.
Tan important és aquest treball i confiança conjunta entre família i escola que alguns centres escolars realitzen díptics informatius per donar-los als pares i que a banda de les xerrades i reunions prèvies, aquests puguin s’ho llegir a casa tranquil•lament i demanar tots els dubtes que puguin haver sorgit.
Personalment, penso que el període d’adaptació és un moment crucial perquè d’aquest procés se’n derivarà l’adequada adaptació del nen al centre, espai, companys. A més a més, d’aquest primer moment en sorgiran l’adequat establiment de vincles amb la mestra i que el nen associï l’experiència d’anar a l’escola com un lloc agradable i acollidor al qual acudir.
Per aquests moments tan delicats i decisius, Hauríem d’establir planificar-ho de manera cuidada i ben premeditada tenint en compte en la realització d’aquestes que el nostre objectiu primordial és el benestar i la seguretat emocional del nen. Per aquest motiu penso que resulta necessari establir una sèrie de normes i regles en quant a durada d’aquest procés i accions a seguir. Aquestes hauran de ser flexibles i adaptar-se a les circumstàncies i característiques de cada infant, atenent de manera adequada la seva diversitat i individualitat.
Gran part de la població es demana el perquè d’atorgar tal importància a aquest moment, la resposat és clara: s’hi dediquen tants d’esforços perquè aquest procés és vital pels nens i d’aquest depèn que el nen visqui de manera positiva un moment tan delicat com la separació de la seva mare/pare/figura de relació privilegiada. Així doncs, encara que una separació d’aquest tipus sempre resulta dolorosa (encara que imprescindible per créixer), és necessari dedicar-hi una gran quantitat d’esforços per aconseguir que el nen ho visqui de manera menys traumàtica i més acollidora. Per aquest motiu, mai hauríem de realitzar-ho sense planificar prèviament o de manera
Per aquest motiu, el que no hauríem de fer mai en el procés d’adaptació seria realitzar-ho mai d’una manera brusca o de manera tancada, ja que no ha d’existir cap tipus d’interès o variable que hàgim de supeditar a l’establiment d’un vincle afectiu sòlid i adequat. Com a docents, en cap cas mai hauríem de tractar de prescindir de la família ni treballar soles dins de l’equip docent. Un altre aspecte del qual n’hem de tenir cura és de crear espais (temporals i físics) en els quals el nen es senti acollit, segur, protegits i s’adaptin a les seves necessitats, interessos, estats d’ànim...
Un altre element destacat per tal que es produeixi una adequada adaptació de l’infant al nou context és planificar-ho contant amb l’ajuda dels pares, és a dir, treballar-ho de manera conjunta, de forma col•laborativa i oferir-se recolzament mutu. D’aquesta manera hem d’explicar-los e tot el que consistirà aquest període a través de reunions, xerrades prèvies, comprensió i confiança. Segons les causes per les qual els pares hagin decidit portar als infants a un centre institucionalitzat, poden sentir culpabilitat, temor... en aquest punt és quan nosaltres com a professionals hem d’actuar i fer-los saber que no estan sols i que aquesta resultarà una gran experiència que ajudarà al seu fill a créixer, enriquir-se, socialitzar-se... hem d’oferir suport als pares i mostrar seguretat i professionalitat, ja que ells ens deixen al nostres càrrec el més apreciat que tenen: els seus fills. Els docents hem d’estar a l’alçada.
Personalment, m’agradaria compartir amb vosaltres un bon exemple de pla d’adaptació realitzat a les escoles de Menorca ja que penso que tenen en compte tots els aspectes necessaris per una bona adaptació i a més a més mostren una gran sensibilitat per es necessitats i emocions dels infants.
Per concloure,m’agradaria mostrar-vos un vídeo de Mafalda el qual trobo molt divertit i penso que reflexa molt bé el tipus de sensació que volem que sentin els infants quan acudeixin a les aules i quin tipus de reaccions pretenem evitar:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada