Novena Sessió: "Ser y Tener"

Comentari sobre el documental "Ser y Tener"

Reflexió sobre del documental Ser y Tener tenint en compte l’actitud del mestre, el vincle que estableix amb els alumnes, la gestió de l’espai i el temps que realitza i el treball quotidià de les emocions.

El mestre te una actitud tranquil•la, pacient i acollidora. Una mostra de la seva intenció per acollir-los és que sempre a primera hora surt a rebre’ls, faci el temps el temps que faci, tant si neva com si plou. D’altra banda, tracta de construir un ambient segur i càlid. Aquest fet el veiem clarament quan observem el contrast que es produeix entre el temps hivernal, fred i àrid de l’exterior i el clima confortable i de segur que es respira a l’interior. Un altre aspecte que ens mostra la preocupació per aconseguir que l’escola sigui un lloc millor és quan el ens mostra el mestre tenint cura del jardí i de les instal•lacions del col•legi en general.

El mestre fomenta que els infants explorin, descobreixin, s’interessin, tractin de fer les coses per si mateixos, s’equivoquin, aprenguin d’aquestes errades i avancen en el camí cap a l’aprenentatge. L’actitud del mestre davant les errades és molt clara, ell sols actua en qualitat de guia i afirma de manera rotunda “ No passa res, torna a intentar-ho” amb un to amable, mai cridant. A més a més, en cas de tenir que corregir-los ho fa a través de preguntes per tal que els discents reflexionin sobre la seva resposta i amb la guia de l’adult s’autocorregeixin. A l’hora d’avaluar-los, tracta de realitzar coavaluació, de manera que aquest difícil procés ho fa amb l’ajuda i opinió de tots els infants de la classe, reforçant així la seva autoestima i fent-los sentir que les seves opinions són importants i vàlides.

Un fet que m’ha cridat l’atenció i que fins i tot diria que m’ha sobtat, ha estat la importància que aquest home li atorga a les normes socials i el respecte cap al mestre, ja que demana als seus alumnes que l’anomenin senyor. També tracta inculcar en els nens la persistència i el valor de la paraula donada i les promeses, ja que quan es dóna la paraula, aquesta s’ha de complir.

Un aspecte que trobo molt interessant de la seva metodologia d’aquest professional és que empra els interessos naturals i espontanis dels infants per ensenyar-los. Aquest fet el podem observar quan els mostra els noms dels dits de la mà o quan parlen de les abelles. També aprofita els elements que es proporciona el medi natural rural en el qual es troba l’escola, usant tant les situacions de feina com de diversió. Un clar exemple és quan veiem que els infants surten a fora a gaudir de la nevada que ha caigut i es tiren en trineu.

Un altre aspecte que vull destacar és l’evidència del vincle que ha establert el mestre amb tots els seus alumnes. Som conscients que per educar hem d’establir vincle afectiu, ja que sense aquest no es pot educar. Però el vincle que ha establert el mestre francès, és de gran qualitat i fortalesa. Aquest vincle el cuida diàriament amb molt esmer. Un exemple d’aquest vincle i de la cura que en té d’aquest és quan els parla als nens de la seva pròxima jubilació i com a conseqüència directa d’aquesta se’n anirà del poble. Aquest fet se’ls explica de manera delicada i amb temps als seus alumnes, preparant-los pel moment que esdevindrà, per tal que es vagin preparant.

La manera en la qual gestiona el temps penso que és un dels aspectes dels quals tots els mestres i els que en un futur ho volem ser tindríem que prendre’n nota. Observem que aquest docent és un clar partidari de l’educació lenta i de respectar els ritmes d’aprenentatge i de maduresa dels diferents infants als quals educa. Crec que aquesta resulta una característica imprescindible per tots els mestres, però sobretot pels que treballen en escoles unitàries, ja que al unir a infants de diverses edat en una mateixa aula, això ha de tenir-ho ben clar i realitzar una pedagogia i un nivell adaptat a aquests.

D’altra banda, treballa i intenta que els infants interioritzen l’estructura del temps, ja que fa moltes referències a aquest per tal que els infants vagin organitzant de manera interna el concepte del temps. Un clar exemple és quan demana als infants mes joves de la seva aula, en quin moment del dia creuen que es troben. Si erren en la seva resposta tracta de oferir-los estratègies perquè s’ubiquen tal i com reflexionar quina ha estat l’última menjada que han realitzat i quina ha estat. A tall d’exemple podem dir que si ja han desdejunat, estaran a mig matí.

Pel que fa al treball emocional dels seus alumnes, treballa les emocions a través del diàleg i les situacions quotidianes, no fa una classe especial per treballar-les sinó que ho fa significativament a través de les experiències. A més a més en les situacions de conflicte, els infants tenen una gran confiança en la seva figura de referència per resoldre aquests. El mestre adopta la funció de mediador. Aquest atorga una gran importància al tractament de totes les situacions problemàtiques, ja que per resoldre-les s’han de treballar i parlar sobre aquestes. L’estratègia de resolució que empra és el diàleg de les dues parts implicades. Així doncs els demana que reflexionin sobre els seus actes, sobre el perquè ha succeït aquest problema, el què l’ha causat. També els fa reflexionar sobre com haurà fet sentir a l’altre persona els actes i coses que han dit, fent-los posar en la pell de l’altre, fent-los comprendre que ambdós s’han equivocat i que aquesta situació no es pot tornar a repetir. Per finalitzar el conflicte, els fa recordar els bons moments que han passat de manera conjunta per tal que oblidin els dolents (ja que tal i com sabem els humans som éssers amb memòria selectiva que deixem de banda els records negatius en favor dels positius) i tornin a ser amics.

En definitiva, opino que el model d’educació que realitza i defensa aquest gran professional és el de l’educació lenta. Aquest li dóna més importància a la qualitat que a la quantitat, al ser que al tenir, al gaudir de la vida que a abraçar un gran nombre de situacions sense dedicar-nos a cap (Joan Domènech). Aquest moviment va més enllà de l’estil educatiu i s’estén a tots els àmbits de la vida. m’agradaria finalitzar aquesta reflexió sobre aquest documental amb la següent frase que reflexa molt bé la funció de les escoles lentes:

“Les escoles lentes propicien el descobriment del gust pel saber, mentre que les ràpides sempre donen les mateixes hamburgueses”

Maurice Holt

Bibliografia:
- DOMENECH FRANCESCH (2009): Elogi de l’educació lenta. Barcelona. Editorial Graó
- Documental “Ser y Tener”
- Imatge documental: http://www.google.es/imgres?imgurl=https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi90EHEd1S7CiA-FIg_qkDAP1vbOq5cHU8B71BDoFPMNURl5SDaAqsCYv-EUF4zsvmSPx9wpm4FyHrugnrJBz_6Sa48UTKmGZZcMClGT-letReO6_RAEkwg0rela7eTDA4qsLEzGqvw3eRu/s320/ser+y+tener+1.jpg&imgrefurl=http://reinafalconrolda.blogspot.com/2009/05/ser-y-tener.html&usg=__-crdDTk5KDGkWdq96njS8xlK7hw=&h=241&w=320&sz=26&hl=ca&start=0&sig2=9sSe58PUiABms9pKyitHZg&zoom=1&tbnid=QmkUyc1ldNXuEM:&tbnh=132&tbnw=185&ei=_WDrTabuHci48gPv-5CVAQ&prev=/search%3Fq%3Ddocumental%2Bser%2By%2Btener%26hl%3Dca%26biw%3D1259%26bih%3D606%26gbv%3D2%26tbm%3Disch&itbs=1&iact=rc&dur=421&page=1&ndsp=22&ved=1t:429,r:5,s:0&tx=99&ty=29