La definició del concepte emoció porta al darrera molta discussió. Molts personatges il•lustres l’han definida segons els seus ideals i la seva manera de veure i entendre el món.. Algunes de les definicions clàssiques més conegudes i destacades són:
- DESCARTES. Una emoció és un episodi de percepció interna d’un sentiment (una sensació), una «experiència de l’ànima», relativa a un estat o succés produït en el cos, que disposa a, o prepara per, una reacció d’aquest. (Tracta de les passions, I, 18; II, 36, 40, 42, 70.).
- HUME. Una emoció es una passió: una impressió indirecta resultant d’associar una idea (que representa una qualitat d’ un objecte) o amb una sensació (com el plaer o el dolor) o amb una altre idea (de una qualitat distinta). Esta associació es deu a la nostra natura.(Tractat de la natura humana, II.1.v.).
- SKINNER: Les emocions son disposicions, que tenen el seu origen en la conducta operant en condicions emocionalment característiques. Aquest fet provoca dues conseqüències:
o Las emociones no son episodis (successos), sinó disposicions.
o (Conductisme) L’essencial com a fenomen mental no resideix en forma alguna de percepció, sinó en las condiciones que fan possible la conducta(emocional).
- Segons el diccionari de la real acadèmia espanyola (RAE), l’emoció prové del mot llatí emotio i significa “alteració de l’estat d’ànim intensa i passatgera agradable o penosa, que va acompanyada de certa commoció somàtica”.
La meva proposta pel terme emoció és la que la defineix com la resposta psicobiològica al que succeeix al nostre voltant. Cada interacció amb l’entorn produeix una emoció. Aquestes són de caràcter innat, ja que estan lligades a l’instint de supervivència i de conservació de l’espècie i ens predisposen a actuar d’una manera determinada segons la situació. L'experiencia d'una emoció generalmente involucra un conjunt de cognicions, actituds y creencies sobre el mundo que ens envolta. Aquesta produeix una sèrie de símptomes somàtics en l'organisme que són universals en tots els éssers humans.
Selecciona tres frases significatives del capítol “l’alquímia de les emocions” del apartat d’estratègies educatives. Reflexiona i argumenta el perquè de l’elecció.
He escollit les següents frases perquè penso que resulten unes de les més interessants i que ens donen peu a reflexionar sobre les emocions, la seva existència, els perjudicis instaurats en les cultures... entre d’altres aspectes que cal destacar degut al seu alt interès.
POR
“Todo el mundo tiene miedo a algo, incluso el valiente. És importante transmitir esta idea a los niños para desmitificar al cobarde. El cobarde és el que esconde el miedo, para obtener ventajas de él o poder”.
La por és i sempre ha estat una emoció vital i molt necessària per la supervivència de l’espècie i dels éssers humans. Aquesta és l’encarregada de transmetre’ns que ens trobem en una situació de perill o alerta i per tant ens hem de protegir o fugir d’aquesta potencial situació perillosa.
Totes les persones tenen por i aquest sentiment necessari ens aporta també aspectes positius. Aquesta emoció presenta uns trets somàtics ne la persona que la sent molt evidents, degut a la intensitat d’aquesta, els quals a causa de la pressió social (degut al model de cultura occidental el qual es basa en l’ocultació i negació dels sentiments considerats negatius) solen ser reprimits i en cas de no ser-ho, sovint són objecte de burla per part dels iguals, ja que es considera un signe de “debilitat”.
És necessari mostrar als infants que la por és un sentiment tan necessari com els altres, que tots la patim i sobretot que l’han d’expressar, ja que nosaltres com adults en els casos del temor provocat per situacions imaginaries, mal viscudes o desconegudes els podrem ajudar a superar-les. Mostrant-li que la persona que expressa les seves pors i tracta d’encarar-se a aquestes és un vertader valent, els covards són les persones que no tenen el valor de confessar-les i s’escuden rere una cuirassa de no expressió d’aquesta. Hem de mostrar-los que tots tenim por, que fins i tot nosaltres els adults del seu voltant (pare, germans, mare, mestres) tenim por d’algun fet a la vida.
Aquest fet resulta molt important sobretot en el cas de les figures de referència masculines, ja que són a les que més associem lo postura de serenitat i no expressió de sentiments. Hem de rompre els tradicionals estereotips que no fan justícia a la realitat i mostrar als infants, que els homes tenen la mateixa por que les dones, que no és qüestió de sexe, ja que al cap i a la fi tots som persones amb capacitat de sentir i expressar emocions, sense que el sexe o l’edat en sigui un factor determinant. L’aspecte que més ens condiciona aquest fet és el sociocultural. És necessari que com a futures docents posem gran empeny en l’educació per la igualtat entre homes i dones, començant per eliminar clixes tan absurds com aquest.
IRA
“Demostrar a los niños que ya no estamos enfadados y que les queremos igual que antes es el mejor aprendizaje”
La ira és una resposta natura que sorgeix des del més profund de l’ésser humà quan aquest sent que estan vulnerant els seus drets bàsics. Aquesta és una de les emocions l’expressió de les quals resulta més explosiva, aquesta s’allibera en forma d’agressivitat, encara que aquesta pot ser expressada de manera diferent. L’infant sent aquesta emoció quan es sent amenaçat o frustrat davant una negativa o la incapacitat de realitzar alguna cosa que se’ls demana. És necessari que deixem als infants que expressin aquesta emoció, per tal que no derivi en un altre tipus de resposta més perjudicial per la persona.
Així doncs, hem d’acceptar la seva expressió, ajudant-lo a gestionar-la i controlar-la. Hem de tenir ben clar que aquesta resposta natural del nen encara es troba en procés de maduració i evolució, per tant hem d’ajudar-lo i acollir-lo per tal que es s’assereni, parlar amb ell sobre com s’ha sentit i el perquè, proporcionant-li temps per tal que es pugi disculpar.
Una vegada que el nen s’ha asserenat hem de ser capaços de desenfadar-nos i mostrar-li que el que no ens ha agradat ha estat el seu comportament, no ell o la seva persona, que faci el que faci el continuarem estimant de la mateixa manera, ja que el que ens ha desagradat ha estat el comportament que ha tingut, no ell. Una vegada ha passat la rabieta de l’infant hem de mostrar-li la nostra capacitat de perdonar, sense rancors. D’aquesta manera ensenyarem una de les millors leccions que podem transmetre a qualsevol l’infant.
AMOR
“Tots els éssers humans busquem ser amats i reconeguts, aquest sentiment en molts casos és el timó dels nostres comportaments, dels nostres desitjos i necessitats. Com mestres i com pares i mares, hem de tenir-ho sempre present”
Tal i com ja sabem, l’estima és l’emoció mare, gràcies a aquest l’ésser humà s’uneix a altres i passa a formar part d’un grup, trascendint d’aquesta manera la soledat i l’aïllament. Tots desitgem sentir-nos estimats, ja que per moltes persones que tinguem al nostre voltant, sinó ens sentim estimats, continuem sentint-nos sols.
La base de la nostra unió social i perpetuació de l’espècie és aquest sentiment d’estima del qual tots en volem sentir part. Aquest és el que propicia que els pares es facin càrrec i es dediquin en cos i ànima a atendre les necessitats dels seus fills o la que ens permet unir-nos a una persona per tal de formar una família. Cal destacar que d’una parella sí podem desvincular-nos mentre que d’un fill no.
Si des de petits ens sentim estimats, fomentarà un millor desenvolupament emocional i creixement harmònic. Aquesta és una emoció que fa que sentim un benestar i que ens estimem i valorem a nosaltres mateixos.
Bibliografia
- http://www.ugr.es/~acero/fm/Las%20emociones.pdf
- http://www.slideshare.net/didacticAAA/emociones-denificin-y-clasificaciones
- http://www.youblisher.com/p/97036-Emociones-basicas/
- Capítol “l’ Alquímia de les emocions”.
- http://www.psicoactiva.com/emocion.htm
- http://ca.wikipedia.org/wiki/Emoci%C3%B3
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada