Octava sessió

Els beneficis de la música i d’una educació musical primerenca són els següents:

Modificar els nostres estats d’ànim per alegrar-nos, activar-nos, potenciar la malenconia, tristesa, ajudant-nos a recobrar l’equilibri. Aquests és un dels motius pels qual cantem cançons de bressol als nadons perquè s’adormin.

Mitjà d’expressió, a través del qual podem transmetre emocions de les quals no seriem capaços a través de paraules o imatges.

Disminuir el dolor crònic: segons la “Revista de Enfermería Avanzada” afirma que els pacients que escoltaven música una hora diària se’ls reduïa un 21% el dolor degut a que permet modificar el teu estat d’ànim per sentir-te més positiva, fet que contribueix amb la recuperació.

Ajuda a incrementar l’aprenentatge.

Millora les habilitats comunicatives.

Millora el funcionament integral cerebral i potencia moltes àrees de desenvolupament.

Desenvolupament del sentit de l’oïda.

Desenvolupar el sentit del ritme, el que incideix en la formació psicomotora de l'infant.

Potencia el sentit de l'equilibri, lateralitat i motricitat.

Augmenta i millora de la capacitat d'escolta.

Augmenta la capacitat de concentració.

Augmenta la capacitat d'abstracció.

Potencia la millora de l'autoestima.

Fomenta el criteri personal , la responsabilitat i la socialització.

Incentiva la creativitat.

Afavoreix la disciplina i el respecte.

Provoca un enriquiment estètic.

Afavoreix el desenvolupament de l'optimisme i benestar personal.

Se es treballa en grup afavoreix la socialització, l’acceptació de l’altre i la tolerància.

El següent vídeo en mostra que a banda de tots aquest beneficis ja esmentats, la música té un caràcter lúdic i beneficiós del qual ens hauríem d’aprofitar tots, però encara més els infants que tenen algun tipus de discapacitat, crec que sols fa falta mirar-li la cara de felicitat i satisfacció que mostra aquest nen mentre toca l’instrument. És un vídeo meravellós, espero que el gaudiu tan com ho vaig fer jo amb la descoberta d’aquest:


Una vegada ja esmentats els amplis beneficis que posseeix la música, realitzaré un comentari sobre la lletra de la cançó infantil proposada pel nostre professor de l’assignatura anomenada “Paf el drac”. Aquesta cançó, porta una gran càrrega emotiva, ja que ens narra una emotiva història sobre el drac Paff i un nen amic seu, que tenen grans aventures fins que el nen es fa major i els seus camins es separen. Aquesta és la lletra literal, però conté un significat més simbòlic.

Segons la meva personal interpretació, crec que la lletra parla de les vivències que tenen un pare (Paff) i el seu fill (el nen del qual era amic). Aquests realitzen un "llarg viatge" que es refereix a tota la infantesa del fill. Durant aquesta, el pare és la figura de vincle del nen, que acudeix al pare perquè l'aculli i li aporti la confiança suficient per enfrontar-se als reptes i conflictes que vagin sorgint: "quan hi havia una tempesta, el nen s'enfilava a la seva cua i vigilava el vent". A més a més, la lletra també ens parla de la funció de cura i protecció davant dels perills que fa el pare, aquest fet apareix reflectit en la frase: "quan Paff va fer un crit els pirates van callar". Tot el temps que passen junts el gaudeixen molt, gairebé com si fos un "joc". Però finalment els éssers humans anem canviant i madurant, tal i com diu la cançó: "els dracs viuen per sempre, pero els nens es fan grans, va conèixer altres jocs pel món, que li van agradar tant", és a dir, el pare que ja és adult i ho continuarà sent fins a la fi dels seus dies, mentre que la infància del seu fill s'ha esgotat i es produeix l'inevitable trencament de vincles en el qual ("una nit molt trista i grisa el nen el va deixar") el fill pren el seu propi camí, deixant en el pare una sensació de gran pèrdua, la qual li provoca una gran tristesa: "els brams de joia d'aquell drac es van acabar". Finalment, tracta de tornar als seus costums anteriors a l'etapa daurada de la infància del seu fill, encara que aquest procés li resulta costós, dolorós i el va superant de manera progressiva: "tot sol molt trist i moix, el drac es va allunyar. I a poc a poc molt lentament, se'n va tornar al fons del mar".

Una cançó que personalment em transmet una gran càrrega emotiva és la dels famosos dibuixos Marco, l’infant que ha de separar-se de manera forçosa de sa mare. En aquesta cançó ens parla de l'estima que el nen professa cap aquesta i la tristesa que suposa la pèrdua (ja que sa mare ha d'emmigrar a un altre país) de sa mare. Així doncs, observem que Marco viu aquesta separació com un fet traumàtic, gairebé com un abandonament. Es produeix una ruptura de vincles traumàtica pel nen, el qual queda afectat de manera profunda en el fons del seu ser. La cançó és la següent: